Tiamat valdecii
Tiamat valdecii (Per "Tiamat deesa mítica mesopotámica") és l'única espècie coneguda del gènero extint Tiamat de dinosauri saurópodo titanosaurio, que va viure a mitan del periodo Cretácico, fa aproximadament entre 113 a 94 millons d'anys, des del Albiense al Cenomaniense, en lo que és hui Sudamérica. Els seus fòssils varen ser trobats en la Formació Açu de Brasil. És coneguda per vàries vèrtebres cabals.[1] La Formació Açu pertany la Conca Potiguar del estat de Ceará, Brasil. L'espècimen consta de nou vèrtebres cabals fragmentarias del començ i la mitat de la coa, depositades en l'Universitat Federal de Riu de Janeiro.[1] Es va sugerir tentativamente que un osteodermo de titanosaurio aïllat descrit en 2018, l'espècimen UFRJ-DG 549-R, també provenia de Tiamat.[2]
En 2024, Pereira et al. varen descriure a Tiamat valdecii com un nou gènero i espècie de titanosaurio basal basant-se en estos restants fòssils. El nom genèric , Tiamat, fa referència a Tiamat, la deesa serpentina o dracónica de la mitologia sumeri i babilònica, que tradicionalment representa a la mare de sers mítics, lo que fa alusió a la posició filogenético basal del dinosauri. El nom específic, T. valdecii, honra al Dr. Valdeci dos Sants Júnior, el descobridor de la localitat tipo. Representa el primer dinosauri en rebre nom de la Conca Potiguar de Brasil, encara que s'han trobat restants indeterminats d'atres dinosauris.[1]
Pereira i colegues en els seus anàlisis filogenético de 2024 varen recuperar a Tiamat com un titanosauriano basal, com a tàxon germà del Andesaurus d'edat similar . Els seus resultats es mostren en el cladograma a continuació.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tiamat valdecii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.