Timbre (vora)

El timbre del cantant és l'espectre específic d'una veu, que consistix en el sò bàsic i els formantes vocals. El timbre vocal és produït a través de la filtració d'harmònics (afins freqüents), quan el sò inicial de la laringe passa pel tracto vocal.

Els constituents del timbre són la freqüència portador, els formantes de vocal, els formantes "de cantant" i els harmònics restants. La veu formada d'un cantant d'òpera consta d'aproximadament onze harmònics parcials. Una veu no formada té un espectre més ampli d'harmònics, lo que resulta en un sò freqüentment descrit com "menys net". Aproximadament el 20% de l'energia inicial del sò és emesa per el "formante de cantant".

En la vora lírica, el bon timbre vocal freqüentment es descriu com un sò "lluent". Sons lluents contenen un harmònic denominat formante de cantant. El formante del cantant és un harmònic constant en una freqüència entre 2800 i 3200 hz. Eixa freqüència concorda en la freqüència pròpia de la Pars petrosa, l'os contenidor de l'oït. En induir la vibració d'eixe os, els sons portadors d'harmònics formantes són distinguibles dins d'un sò d'orquesta.