Anar al contingut

Titanophoneus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Titanophoneus (gr. "assessí jagant") és un gènero extint de terápsido carnívor pertanyent al suborden dels dinocéfalos que va viure durant el Capitaniense -Tatariano inferior- (Pérmico Mig) en lo que actualment és Rússia. Els seus restants fòssilés es varen trobar en Isheevo (Rússia europea).

Característiques

[editar | editar còdic]
Archiu:Titanophoneus potens (fossil).jpg
Esquelet de Titanophoneus potens.

Titanophoneus potens és, junt en Anteosaurus i Doliosauriscus, un dels anteosaurios més grans. Un eixemplar adult va poder alcançar una llongitut total de 2,85 metros, en un cràneu d'aproximadament 80 cm de llarc; el seu pes va poder rondar els 600 kg. Els eixemplars jovenils medien aproximadament 80 centímetros, en un cràneu de 26 cm de llongitut. Titanophoneus potens era clarament el superpredador del seu temps.

Archiu:Titanophoneus 3.jpg
Un Titanophoneus devorant a un Ulemosaurus

Característiques com una coa llarga i els membres relativament curts mostren que Titanophoneus va ser un terápsido primitiu. L'estructura dels membres i la densitat dels ossos indiquen una postura semierecta, en els membres posteriors més verticals que els membres davanters. L'aspecte general de Titanophoneus potens evoca al dels pelicosaurios esfenacodontos (com Dimetrodon): la cintura pelviana seguix sent primitiva, semblada a la dels pelicosaurios; i les vèrtebras també tenen similituts en les vèrtebres dels pelicosaurios. No obstant, Titanophoneus potens posseïx un fèmur més esvelt que el fèmur dels pelicosaurios.

El cràneu de Titanophoneus posseïx algunes protuberàncies en la seua part superior, destacant les que estan per damunt de les conques oculars i al voltant de l'orifici per al ull pineal. La fossa temporal està més desenrollada que en terápsidos primitius com els biarmosuquios, pero menys desenrollada que en terápsidos més alvançats com els gorgonópsidos. Els ossos palatinos tenen entre 7 i 8 dents estovades. Els vorells pterigoideos tenen dos dents. Les dents són grans: 12 incisius entre les mandíbules superior i inferior, seguits per un parell de caninos en cada mandíbula (els caninos superiors són grans i comprimits transversalmente);per últim vénen els menuts i escasses dents postcaninos.

S'especula en que Titanophoneus potens va ser un gigantotermo parcialment endotermo.

Fòssils

[editar | editar còdic]
Archiu:Titanophoneus chart2 DB15.jpg
Recreació de dos eixemplars comparats en un ser humà.

El holotip que definix a Titanophoneus potens està representat per un esquelet casi complet. Este material representa un eixemplar jovenil de Titanophoneus potens. L'esquelet tipo té una llongitut d'aproximadament 3,5 metros, en un cràneu de 263 mm de llongitut. També existixen restants de, a lo manco, quatre eixemplars més.[1] Estos fòssils es varen trobar en la vall Kamennyi, prop d'Isheevo (Krai de Perm).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2003) Michael J. Benton, Mikhail A. Shishkin, David M. Unwin, Evgenii N. Kurochkin (ed.). The age of dinosaurs in Russia and Mongòlia, Londres: Cambridge publication press, p. 97. ISBN 052154582X.