Tiwinza (Perú)
El quilómetro quadrat de Tiwinza, originalment conegut en Perú com a Fals Tiwinza[1][2][3] (per referència al cantón Tiwintza equatorià), és actualment un terreny d'1 quilómetro quadrat ubicat en la província peruana de Condorcanqui. Va ser otorgat, sense perdre el Perú la sobirania, al Estat equatorià com a propietat privada per a cerimònies commemoratives.[4][5]
L'àrea es troba entre els rius Cenepa i Santiago, forma part del Parc Binacional Perú-Equador "El Còndor", i s'inserta en territori tradicional dels pobles awajún i wampís.
Història
[editar | editar còdic]La zona va ser escenari del conflicte del Cenepa, que va enfrontar a Equador i Perú entre giner i febrer de 1995. El campament militar equatorià conegut per les autoritats peruanes com "Fals Tiwintza" va ser pres pel Eixèrcit del Perú el 12 de febrer de 1995.[1][6][3]
Despuix de l'alt al fòc, l'Acta de Brasília de 1998 va consolidar la pau entre abdós països. En 1998 va establir el otorgamiento d'un quilómetro quadrat com a propietat privada a l'Equador.[7] Ademés, es va formular la creació de parcs ecològics binacionales confrontants, en dos llocs militars existents. En el 2022 es va comprometre el desminado i lliberació d'artefactes de guerra deixats en la zona durant el conflicte. Aixina mateix, es va acordar la construcció de la via carrozable que unirà Equador en el terreny privat. Aixina com l'edificació d'un monument als soldats fallits durant el conflicte.[4][5][8][9]
Encara no s'han construït monuments ni s'ha desminado l'àrea.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Relacions Equador-Perú
- Centres de Navegació Binacional de Saramiriza i Pijuayal
- Govern Autònom Territorial de la Nació Wampís
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Ministre de Defensa va presidir cerimònia per 29 aniversari d'operacions de l'Alt Cenepa» (en és). elperuano.pe. Consultat el 2025-02-18.
- ↑ «L'home que no va tornar a Flor de Punga» (en és). IDL Reporters. Consultat el 2025-02-18.
- ↑ 3,0 3,1 «La victòria del Cenepa per Augusto Álvarez Torres (OPINIÓN)» (en és). Correu. Consultat el 2025-02-18.
- ↑ 4,0 4,1 «Tiwinza, símbol de la guerra» (en és). Clarín. Consultat el 29 de decembre de 2023.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Tiwinza: secrets en la frontera» (en és). El Comerç. Consultat el 29 de decembre de 2023.
- ↑ Andrade Aguirre; et a el, {{{nom2}}} (2020). Acadèmia Nacional d'Història Militar (Equador) (ed.). La guerra del Cenepa : 25 anys, Lleve: Acadèmia Nacional d'Història Militar (Equador), p. 285.
- ↑ «L'acort que va sagellar la pau entre Perú i Equador» (en és). RPP. Consultat el 29 de decembre de 2023.
- ↑ «El parc símbol de la pau que seguix absent en Tiwinza» (en és). Correu. Consultat el 29 de decembre de 2023.
- ↑ «Tiwinza, fi de l'història per César Astudillo (OPINIÓN)» (en és). Correu. Consultat el 29 de decembre de 2023.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tiwinza (Perú)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.