Anar al contingut

Torre de Cálig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Torre de Cálig

La torre de Càlig, en la comarca del Baix Maestrazgo, és una antiga torre de vigilància que s'ubica dins del núcleu de població de Càlig, en concret en el carrer Major número 2. Està catalogada de manera genèrica com be d'interés cultural, en còdic: 12.03.034-002.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Segons l'Ajuntament de Càlig, la torre data d'el XIII i es tracta d'una torre defensiva que en época medieval ya se situava en el centre de la població prop de l'iglésia.[2][3] En la paret davantera presenta un escut de pedra adossat, en el que pot llegir-se l'any 1625, lo que ha fet pensar als experts que possiblement la sala de la vila s'edificara en eixa época i que les imàgens, que la decoren, facen referència a la guerra dels francesos, de tots modos poc se sap en certea de l'història de la seua construcció, ya que inclús Martí de Viciana, ya en la segona mitat d'el XVI, afirma «... encara que els moderns en ella han llaurat per no ser acabada no es pot més alabar de que el seu principi va ser molt bo i de temps molt antic.».[2][4][5] Com sol ocórrer en els edificis antics, la torre s'ha vist modificada en estructura i us a lo llarc temps. S'ha utilisat com a Ajuntament, com a presó i inclús com a almagasén.[2] Actualment, no obstant, acull el Centre Cultural la Torre, la Casa de la Cultura.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una torre de sòlida construcció, en planta rectangular, de fàbrica de maçoneria en reforç de sellars en els cantons (encara que poden vore's restants de sellars en gran part de la base i la planta baixa de la torre) i en els vans (tant en portes com en finestres), en tres pisos als que s'accedix per una escala situada en la vivenda anexa.[2] En la primera planta la coberta és de canó, mentres que el segon pis presenta una techumbre en voltons de fusta que descansen en un voltó mestre de grans dimensions que dividix l'estància en dos espais o crujir. Per últim el tercer pis és un terrat que té acabament en dos aigües i coberta en teixixques àraps.[2] Se sap que l'estructura inicial va ser molt modificada durant l'any 1625, moment en el que es decora la frontera i s'incorpora l'escut i certs gràfics en les parets de les seues sals interiors.[6] Ademés es varen realisar en eixa intervenció modificacions en una de les seues fronteres en la que es canvien els tamanys de certes finestres.[3] En el XIX es va instalar en la Torre un rellonge, fabricat per “Tallers Cronos”, de Roquetes, colocant-se el mecanisme del rellonge en una habitació anexa en la que hi ha una placa metàlica en una inscripció que diu: «Sistema Redó-Conca. Rellonge núm. 6 per a Vila de Calig. Any 1913». Ademés en eixa mateixa habitació hi ha atres inscripcions en les seues parets com la que resa: « 1. 11 Dia d'Abril de 1918 ( ... 1960) que dona Cuerdo Clemente Borres. Ultime dia que dona Cuerdo 9 d'Abril de 1961 Clemente Borres».[5]

A finals d'el XX es va realisar una intervenció (baix la direcció de Miguel García Lizón) en la que es va modificar la coberta existent a dos aigües per una coberta plana, elevant-se ademés un antepecho que es almena en arremates piramidals i s'incorpora una espadaña, tot això en fàbrica de rajola cara vista.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ficha BIC’s. Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. [1]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 La Torre de Càlig. Ajuntament de Càlig. [2] [3] archivat en Wayback Machine.
  3. 3,0 3,1 3,2 Proyecte de Restauració del Conjunt Format per la Torre Medieval i els dos Edificis Adjunts. Càlig. Mileto i Vegas. [4]
  4. 4,0 4,1 Càlig. La Torre. Castelló Mediterràneu. [5] [6] archivat en Wayback Machine.
  5. 5,0 5,1 La Torre Medieval. La Torre de Càlig. Penya Taurina Calijona. [7] [8] archivat en Wayback Machine.
  6. Torre de Càlig. Guia Repsol. [9] [10] archivat en Wayback Machine.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • "Castells, Torres i Fortalees de la Comunitat Valenciana." Llevant, El Mercantil Valencià.. Esditorial Prensa Valenciana S. A. Valéncia 1995. Pág. 246.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]