Tractat de Blois (1505)

Castell de Blois, escenari dels quatre tractats de Blois.

El que seria conegut com a segon Tractat de Blois es va firmar el 12 d'octubre de 1505 en la ciutat francesa de Blois pels plenipotenciarios de Fernando el Catòlic, sobirà de la Corona d'Aragó i governador de la Corona de Castella despuix de la mort recent de la seua esposa Isabel, i Luis XII de França. En nom de Fernando varen firmar Juan Silva (comte de Cifuentes), Tomas Melferit i Juan Enguera.

El tractat

Una pintura de Felipe I de aragon.

Mort el príncip Miguel en 1500, les Corts d'Aragó varen reconéixer com a hereus a Juana de Castella i a Felipe d'Àustria en 1502, en la reserva de que si al enviudar el rei Fernando el Catòlic tornava a casar-se i tenia un fill, este seria el hereu de la Corona d'Aragó.

Les ambicions de Felipe el Bell sobre el Regne de Castella, la seua tendència francófila en política exterior, consolidada en l'I Tractat de Blois, contraria als interessos del rei aragonés, varen dur a Fernando, en lo que es considera una hàbil maniobra política, a buscar l'aliança del rei francés per a desbaratar la jugada del seu gendre, Felipe. El seu matrimoni en Germana de Foix, neboda de Luis XII, asseguraria l'acostament al territori veí.

Les negociacions es varen efectuar entre maig i octubre de 1505 en l'Alcázar de Segòvia, i el tractat es va firmar el 12 d'octubre de 1505. Per mig d'ell, Luis XII de França cedia i transferia a la seua neboda els drets que entenia tindre sobre Nàpols, drets que passarien als fills del matrimoni, si els hi havia, i, si no, revertirien al rei francés. Ademés, s'obligava a ajudar a Fernando contra l'emperador Maximiliano d'Àustria i el seu fill, Felipe el Bell.

Per la seua banda, Fernando el Catòlic es comprometia a entregar a França mig milló de ducados, a pagar en dèu anys, i a restituir els bens confiscats als príncips i barons del partit angevino, i a deixar en llibertat als presoners fets pel Gran Capità.

Despuix del tractat

Una semana més vesprada, el 19 d'octubre de 1505, els firmants del tractat, en virtut de la representació que se'ls havia otorgat, varen celebrar el matrimoni per poders. La cerimònia es va realisar en Ames el 18 de març de 1506 i la consumaació en Valladolit. La coincidència de les dos viles en el recort d'Isabel la Catòlica va fer que Fernando cridara a un notari per a que alçara un acta, davant tres testics aragonesos, en la que es manifestava que la boda s'havia realisat per raons polítiques, sense que pensara renunciar als seus drets sobre Nàpols, de tal modo que quan ell fallira, eixe regne no passaria a mans de Germana, sino que li succeiria el príncip que ostentara la Corona d'Aragó. El 3 de maig de 1509 va nàixer Juan d'Aragó, fill i futur hereu d'este matrimoni, que va morir a les poques hores. De haver sobrevixcut, Castella i Aragó s'hagueren separat definitivament.

Per a evitar el compliment del tractat i les ambicions de Luis XII en el regne de Nàpols, Fernando va solicitar al papa Juliol II l'anulació de les seues capitulacions matrimonials, per les que, de no tindre descendència de Germana, devia restituir a la corona el regne napolitano, que passaria aixina als successors de la Corona d'Aragó per llínea directa. Fernando conseguia en això consolidar el seu domini sobre Nàpols i despuix de l'aliança en els Estats Pontificis en 1510, Juliol II excomulgó al rei francés, trencant-se aixina el contingut del tractat.

Fernando II d'Aragó, Germana de Foix i Luis XII de França
Protagonistes de el II tractat de Blois.