Tractat de Limerick
.
El Tractat de Limerick va ser un tractat de pau firmat en 1691 en la ciutat de Limerick, Irlanda, que va posar fi a la Guerra Guillermita entre Guillermitas (defensors de Guillermo III d'Anglaterra), i Jacobites, partidaris de la Casa d'Estuardo. També va supondre el fi del segon lloc de Limerick (1690-1691). Es creu que el tractat va ser firmat sobre la Pedra del Tractat o Treaty Stone, que actualment pot contemplar-se en un pedestal junt al riu Shannon i front al Castell del Rei Juan.
Contingut del Tractat
[editar | editar còdic]El Tractat contenia dos tipos de clàusules: civils i militars, encara que més be pot parlar-se de dos tractats distints, un de civil i un atre militar.
Clàusules militars
[editar | editar còdic]En el tractat s'establien que els soldats l'eixèrcit jacobita derrotat podien marchar a França a servir baix les órdens de Jacobo II d'Anglaterra, en la cridada Brigada Irlandesa. Uns 14.000 soldats jacobites varen prendre esta opció i varen viajar a Cork, a on es varen embarcar en destí a França, molts d'ells acompanyats per les seues dònes i fills.
Una atra opció per als soldats derrotats era unir-se al propi eixèrcit guillermista, opció que varen adoptar uns 1000 soldats. El restant (uns 2000) varen preferir tornar a casa.
Esta part del tractat estava composta per vintinou clàusules, que varen ser acordades entre el Tinent General Godert de Ginkell, Comandant en Cap de l'eixèrcit anglés, i els Tinents Generals D'usson i de Tesse, Comandants en Cap de l'eixèrcit irlandés.
Clàusules civils
[editar | editar còdic]Estes clàusules tenien la finalitat de defendre els drets dels jacobites que varen decidir quedar-se en Irlanda. El Tractat establia que les seues propietats no podien ser confiscades mentres juraren obediència a Guillermo III d'Anglaterra, i que els nobles catòlics tenien permís per a portar armes. No obstant, les clàusules d'este tractat civil no varen ser respectades pels Guillermistas per molt temps, degut sobretot a l'oposició del Parlament anglés. Des de 1695, una série de dures lleis penals varen començar a impondre's als catòlics irlandesos.
Esta part del tractat contenia tretze artículs, acordats entre Sir Charles Porter i Thomas Coningsby, Juges d'Irlanda, i el Baró de Ginkle, Tinent General i Comandant en Cap de l'eixèrcit anglés.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de Limerick» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.