Anar al contingut

Tractat de Sant Ildefons (1796)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tractat de Sant Ildefons. Exposició Fragata Mercedes, (2015). Museu Arqueològic d'Alacant.

El tractat de Sant Ildefons de 1796 va ser una aliança militar firmada entre Espanya i França en 1796, estant França embarcada en les guerres de la seua etapa revolucionària. Segons els térmens de l'acort, abdós Estats convenien en mantindre una política militar conjunta front a Regne Unit, que en eixos moments amenaçava a la flota espanyola en els seus viages a Amèrica.

Despuix de la firma en 1795 de la Pau de Basilea, per la qual es va posar fi a la guerra hispà-francesa del Rosselló (1793-1795), abdós països varen decidir unir les seues forces contra el Regne de Gran Bretanya, enemic comú: França es trobava en guerra contra la Primera Coalició, unió de varis països entre els que Regne Unit era la principal potència, mentres que Espanya era objectiu de la flota militar britànica en les colónies americanes.

Manuel Godoy, en nom de Carlos IV d'Espanya, i el general Catherine-Dominique de Pérignon, enviat pel Directori francés, varen ajustar el tractat el 18 d'agost de 1796 en el Palau Real de la Granja de Sant Ildefons. Els principals punts acordats varen ser els següents:

  • Hi hauria entre abdós països una aliança militar ofensiva i defensiva.
  • A requeriment de qualsevol de les parts firmants, l'atra la socorreria en el determini de tres mesos en una flota de quinze navío de llínea, sis fragatas i quatre corbetas, tots ells degudament armats i avituallados. A esta armada s'afegirien forces de terra de 18 000 soldats d'infanteria, 6000 de cavalleria i artilleria en proporció.
  • El manteniment d'estes forces correria per conte del país al que pertanygueren.
  • En cas de guerra de comú acort, abdós potències unirien totes les seues forces militars i actuarien segons una política conjunta.

Referències

[editar | editar còdic]