Tracto solitari

El tracto solitari (llatí: tractus solitarius o fasciculus solitarius) és un fes compacte de fibres que s'estén longitudinalment a través de la regió posterolateral de la mèdula. El tracto solitari està rodejat pel núcleu del tracto solitari i descendix als segments cervicals superiors de la mèdula espinal. Va ser nomenat per Theodor Meynert en <o>1872</o>.

Composició

El tracto solitari està format per fibres sensorials primàries i fibres descendents del nervi vago, glosofaríngeo i facial.

Funció

El tracto solitari transmet informació aferente de receptors de estiramiento i quimiorreceptores en les parets dels tractos cardiovascular, respiratori i intestinal. Les fibres aferentes dels nervis craneals VII, IX i X transmeten sabor (fibres aferentes viscerals especials) en la seua porció rostral, i sentit visceral general (fibres aferentes viscerals generals) en la seua part cabal. Les papiles gustativas en la mucosa de la llengua també poden generar impulsos en les regions rostrales del tracto solitari. Les fibres eferentes es distribuïxen al núcleu del tracto solitari.

Referències

• ^{[enllaç trencat]}