Tragèdia del fum

La Tragèdia del Fum (també cridada La mort negra o El Fum) va ser un accident ocorregut el 19 de juny de 1945 en la Mina El Tinent (Chile), en eixe llavors propietat de la Braden Copper Company, a on varen fallir 355 treballadors i varen resultar ferits 747. És considerat el major accident ocorregut en una mina metalífera a nivell mundial.

Història

Segons es va poder establir en les investigacions, la tragèdia es va originar per les emanació de monòxit de carbono produïdes per l'incendi d'una forja ubicada en un dels portals d'accés a la mina, en el nivell Tinent 1. Este fum es va propagar a l'interior de la mina, per les condicions de ventilació existents en eixa época en El Tinent, asfixiant a 355 miners. La major part dels morts es va trobar en solsides i piques que es varen omplir d'este gas. Alguns miners es varen salvar obrint les claus d'aire comprimit de les rets de la mina, i uns atres evacuant pel sector Fortuna, ya abandonat en eixe llavors.

Les llabors de rescat dels difunts es varen prolongar per tres dies, fins al 21 de juny d'eixe any. Despuix de les gestions de rescat, un total de 81 persones varen poder ser reanimades i traslladades a l'Hospital de Sewell, la majoria en síntomes d'intoxicació.

Els 355 hòmens que varen fallir eixe dia representaven un 30% dels obrers que laboraban en eixa tanda. Les víctimes tenien un promig de 31 anys d'edat, mentres que el 40% era casat, de modo que varen deixar 150 viudes i 420 fills òrfens de pare. Els cadàvers varen ser duts fins a Sewell, a on els seus familiars varen concórrer a identificar-los. Posteriorment varen ser traslladats a Rancagua (puix el campament miner caria de cementeri), en a on se'ls va sepultar, en mig de la commoció dels habitants de la ciutat i els deudos.

Com no hi havia suficients ataüts disponibles per a tants cadàvers, varen tindre que construir-se ràpidament centenars de caixes mortuorias per a ser enviades en trens i autocarriles especials a Rancagua i ser sepultades. Els successius funerals varen ocórrer des de l'Estació del Ferrocarril de la Braden en la carrer Millán fins al Cementeri N° 2 ubicat en l'actual Avinguda Baquedano.

La major part de les víctimes varen ser sepultades en el Cementeri N° 2 de Rancagua. Els funerals varen contar en l'assistència de 25 000 persones, i en la presència del President de la República, Juan Antonio Rius, ministres d'Estat, autoritats de la Braden Copper, dirigents sindicals i atres autoritats civils, religioses i militars, en un llarc corteig que va incloure a la casi totalitat dels treballadors de la Braden.

Conseqüències

Sepultures dels fallits en la Tragèdia del Fum, en el Cementeri N° 2 de Rancagua.

Posterior a la tragèdia, es varen iniciar processos judicials per a determinar els responsables de l'incendi inicial. Paralelament el Congrés va iniciar una investigació per a establir les responsabilitats que cabrien a la Braden Copper Company en l'accident.

En motiu d'esta tragèdia es va crear la Fundació O'Higgins, encarregada d'administrar els diners reunits per donacions i aportes fiscals per a anar en ajuda dels deudos dels miners. Esta fundació existix fins al dia de hui, i una de les obres principals és l'entrega de les cases per a les viudes de El Fum, cridada Població Fundació O'Higgins (la població d'O'Higgins, a seques, es troba al costat d'esta) i més coneguda com Les Viudes.

Este accident marca una fita dins de la llegislació laboral chilena, ya que des de llavors en avant començarà a desenrollar-se l'actual llegislació sobre higiene industrial i prevenció de riscs.

A finals dels anys 1940, la Braden Copper Company contracta a l'ingenier nortamericà Stanley Jarret per a organisar un Departament de Seguritat i, en els anys, la Braden Copper va aplegar a desenrollar millors métodos en prevenció d'accidents en l'indústria nacional, contractant professionals i tècnics higienistas. Posteriorment, es varen formar distints Departaments de Seguritat en Rancagua, Caletones, Coya i atres campaments de la Companyia. El Fum va marcar profundament als treballadors miners del Tinent, sent este accident recordat habitualment en les capacitacions de seguritat realisades al personal. Ademés, mensualment s'efectua una prova de llums i una volta a l'any un simulacre d'incendi de manera que el personal que treballa en l'interior de la mina conega les vies d'escape a superfície, per a evitar que una tragèdia com «El Fum» torne a ocórrer.

Cada 19 de juny, des de 1946, el Sindicat de Treballadors Sewell Mina organisa una romeria al Cementeri 2 en memòria dels fallits, a on concorren, ademés, els familiars dels fallits i representants de l'Administració.