Transmitancia tèrmica

Archiu:Aerogel matches.jpg

Els aerogeles posseïxen una molt baixa transmitancia tèrmica.

La transmitancia tèrmica (O, pero denominada també com a Valor-O en alguns llocs) és la mida del calor que fluïx per unitat de temps i superfície, transferit a través d'un sistema constructiu, format per una o més capes de material, de cares pla paraleles, quan hi ha un gradient tèrmic de 1 °C (o 1K) de temperatura entre els dos ambients que este separa.

En el Sistema Internacional es medix en unitats W/m²K o en W/m²°C. El seu valor inclou les resistències tèrmiques superficials de les cares del element constructiu, és dir, reflectix la capacitat de transmetre calor d'un element constructiu en la seua posició real en l'edifici. Quant menor siga el valor-O, menor serà el pas d'energia entre abdós cares, i per tant millor les capacitats aïllants de l'element constructiu. En el cas de les finestras, depén del nivell d'aïllament de perfil i el vidre.

Concepte

S'ampra per a expressar la capacitat aïllant d'un element constructiu particular format per una o més capes de materials. Des d'un punt de vista físic és la cantitat d'energia que fluïx, en l'unitat de temps, a través d'una unitat de superfície de l'element, quan hi ha un gradient tèrmic unitat. És l'invers a la resistència tèrmica.

A diferència de la conductància, inclou els efectes de película ya que es considera un element constructiu en una situació real. La seua expressió matemàtica és:

$U=\frac{1}{R_t}=\frac{1}{R{s}_i+R_1+R_2+\mathrm{...}+R_n+R{s}_e}$

sent:

R_T: resistència tèrmica total (m²·K·W^-1)

R_si: resistència tèrmica superficial interior (m²·K·W^-1)

R_j: resistència tèrmica de cada una de les capes que formen l'element (m²·K·W^-1)

R_es: resistència tèrmica superficial exterior (m²·K·W^-1)

En la que la resistència tèrmica de cada capa és:

$R_j=\frac{e_j}{{\lambda }_j}$

sent

$e_j$ és la gruixa de la capa j (m)

${\lambda }_j$ és la conductivitat tèrmica del material de la capa j, W/(K·m).

La transmitancia tèrmica s'ampra en construcció per al càlcul de les pèrdues (en hivern) o guanys (en estiu) d'energia calorífica. Per al càlcul dels sistemes de calefacció, en qualsevol de les seues modalitats, es partix de la determinació de la cantitat d'energia que cal suministrar a cada u dels espais habitats en l'unitat de temps (potència) per a mantindre una determinada temperatura (la de comoditat). Esta potència deu compensar les pèrdues de calor pels elements constructius que separen els espais calefactados de l'exterior o de qualsevol atre ambient a menor temperatura, pèrdues que són funció de la trasmitancia de cada u dels elements separadores i de la diferència entre la temperatura interior i l'exterior de càlcul, és dir, depenen de la transmitancia dels elements que definixen l'estància a calefactar o, lo que és lo mateix, depenen de l'aïllament dels elements constructius.

Estes càrregues, en l'estació càlida serien guanys, pero en el cas de la refrigeració estos guanys per transmissió són una chicoteta part dels guanys de l'edifici, puix cal sumar atres qüestions també importants (soleamiento, càrregues internes, calor latent...).

Per a determinar les potències de calefacció o refrigeració necessàries, a estes càrregues cal sumar les càrregues per ventilació.