Transpiració

Els estomas permeten el control de la transpiració vegetal.

La transpiració és la evaporament d'aigua en la superfície dels organismes que viuen en terra ferma. Tant les plantes terrestres, com els foncs, i animals terrestres, transpiran. En este procés es registra la secreció de substàncies líquides sobre la pell. L'evaporament d'eixes substàncies ajuda a refrescar a l'organisme i a reduir l'increment de la temperatura interna.

En animals, la transpiració ocorre per la superfície de la pell. En molts mamífers l'evaporament de la suor és la base de la refrigeració corporal, un dels processos que permeten regular la temperatura, sobretot en ambients càlits o en moments d'alta activitat física. La transpiració és un procés fisiològic que està controlat principalment pel sistema nerviós. Quan en els sers humans és excessiva, es coneix mèdicament com diaforesis.

Un dels pocs mamífers que no posseïx poros en la pell que li permeten la transpiració és el gos, que té que evaporar l'aigua de la seua llengua i escomença a pantaixar per a facilitar-ho. Un atre cas és el del porc, que, al contrari de lo que indica el dit popular "estic suant com un porc", no posseïx glándulas sudoríparas, l'excés de calor i conservar la seua temperatura en un valor adequat ho conseguix revolcándose sobre el fanc o l'aigua disponible.

En els humans l'excés de transpiració, pot ser un problema mèdic (hiperhidrosis).

En les plantes, l'aigua aplega en gran cantitat als fulls, absorbida per les raïls, pero de la mateixa, solament una menuda part s'utilisa en la fotosíntesis. El restant, pansa a l'exterior en forma de vapor, procés conegut com transpiració vegetal. Sense l'evaporament constant d'aigua es detindria la circulació ascendent de la llacor bruta, i la planta no rebria els nutrients minerals que es troben en el sol.

Control

L'evolució d'organismes capaços de desenrollar-se fora de l'aigua, que va ocórrer en vàries llínees evolutives fa uns 400 millons d'anys, va implicar l'aparició de mecanismes que llimiten i controlen la transpiració, com tegumentos més o menys impermeables, i uns atres que faciliten la recuperació d'aigua i la seua distribució als teixits. Entre els animals estes habilitats varen evolucionar independentment en unes poques branques: els vertebrats terrestres, especialment els amniotas, els hexápodos, els miriàpodes i els aràcnits. Atres grups d'animals, com els caragols terrestres o alguns crustacis isópodos, presenten una adaptació solament parcial, conservant pells humides, i requerixen ambients saturats d'humitat. En les plantes vasculars la transpiració és un procés fonamental per a la nutrició, perque l'ascens de la llacor bruta es produïx per aspiració, gràcies al gradient d'hidratació que produïx la transpiració en els fulls. En les plantes les cèlules evaporen aigua a les cavitats plenes d'aire que es troben entre elles en els teixits adults, i passen a l'ambient gràcies als estomas, òrguens del seu epidermis que s'òbrin de forma controlada.