Transposició de Curtius
La transposició de Curtius és una reacció química que permet l'obtindre una amina primària a partir d'una azida de acilo. La reacció ocorre per mig d'un mecanisme de reacció complex, molt semblat al de la transposició de Hofmann, que inclou la trasposición del grup llogue. La reacció rep el seu nom en honor a Theodor Curtius, el seu descobridor.[1]
Mecanisme de reacció
[editar | editar còdic]A) Preparació de la azida de acilo
[editar | editar còdic]La azida ataca el carbono del acilo per mig d'un mecanisme d'adició nucleofílica (AN) i posteriorment s'elimina el clorur formant-se la azida de acilo.[2]
B) Formació de isocianato
[editar | editar còdic]En calfar-se la azida de acilo es produïx la transposició del restant llogue i l'eliminació de nitrogen gaseós formant-se isocianato.[2]
C) Formació d'àcit carbámico
[editar | editar còdic]En agregar-se aigua es produïx la adició nucleofílica (AN) d'un oxhidrilo sobre el carbono i la posterior monoprotonación del nitrogen (reacció àcit-base) produïxen l'intermediari de reacció àcit carbámico.[2]
D) Obtenció de l'amina primària
[editar | editar còdic]El grup carboxilo de l'àcit carbámico en la solució alcalina es desprotona (reacció àcit-base) i expontáneamente es produïx el clivaje de la molècula obtenint-se diòxit de carbono i una amina primària.[2]
Degradació de Darapsky
[editar | editar còdic]En la Degradació de Darapsky (A. Darapsky, 1936) s'aplica una transposició de Curtius en un dels passos de síntesis d'aminoàcits a partir de α-cianoésteres.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Curtius, T. (1894). "20. Hydrazide und Azide organischer Säuren I. Abhandlung". Journal fër Praktische Chemie 50: 275–294
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 McMurry, John (2004). «Amina», Química Orgànica, sexta edició, Thompson, pp. 909-911. ISBN 970-686-354-0.
- ↑ https://web.archive.org/web/20080502062248/http://www.chempensoftware.com/reactions/RXN051.htm
- Este artícul conté una traducció derivada de «Transposición de Curtius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.