Transposició de Jacobsen
La transposició de Jacobsen és una reacció de química orgànica que consistix en la migració d'un grup llogue d'un derivat d'un àcit sulfónico polialquilado o polihalogenado:[1]
Les migracions de la reacció de Jacobsen es poden dividir en dos tipos generals: (a) intramolecular, en la que el grup migrant es trasllada d'una posició a una atra en la mateixa molècula, i (b) intermoleculars, en el que hi ha una transferència d'un o més grups d'una molècula a una atra. En la majoria dels casos, les migracions d'abdós tipos es produïxen simultàneament. Una característica important de la reacció és la migració dels grups llogue a les posicions veïnals. A continuació es mostra un eixemple en l'àcit durensulfónico:[2]
Per una atra part, la reacció està llimitada a anells de benceno en a lo manco quatre sustituyentes (Llogue o halógeno). Va ser Herzig qui va descriure este tipo de transposició per primera volta en 1881. Herzig va utilisar àcits bencensulfónicos polihalogenados,[3] pero la reacció va prendre el nom del químic alemà Oscar Jacobsen, qui va descriure la transposició en derivats polialquilados en 1886.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Transposición de Jacobsen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.