Trasgo

Representació de trasgos

El trasgo, trasno o trasgu és un donyet propi de la mitologia celta clàssica del nort d'Espanya. Un procés sinonímic per a designar un fenomen en un orige comú, potser indoeuropeu, pero de clara influencia celta, comú als actuals pobles centreeuropeus i a aquells que varen influir en la península ibèrica a la caiguda de l'Imperi Romà: visigots, suevos, francs, etc. Aixina, en atres llocs d'Europa, entre els germans, és conegut com kobold, gremlin o trasgos i també pels similars silfo, goblin o gnom.

Caracterisació

Del llatí transgredī ('el que transgrede, el que trenca en la llei') se li denomina trasgo, trasno o tarde en Galícia; trasgu, Cornín o Xuan dos Camins, Pisadiel el de la Mà Furada, Gorretín Coloráu, El de la Gorra Encarnada o sumiciu en Astúries, Lleó, Cantàbria i Est de Galícia; trasgo o martinico en Castella i Lleó; strago o dimoni dona mà furada en Portugal.

És representat com un humanoide; un donyet familiar, chicotet o totalment invisible, que habita en la llar; generalment representat en tez morena, que vist brusa i gorro picut colorat i que sol ser coix (de la cama dreta), en coa (i a voltes banyes) i sempre en la mà esquerra foradada; de caràcter inquiet, trabucant i juganer.

Se li associa en les distraccions i també a les desaparicions d'objectes necessaris. Com tot donyet goja realisant travesures. Són invariablement janglons i a voltes malévolos, destrossant els atifells domèstics o enganyant als humans. Se li adjudiquen aquells sorolls nocturns que nos desperten i chicotetes diablures com canviar objectes de lloc. Es diu que penetra per les nits en les cases quan dormen els seus habitants, i si està de mal humor trenca cacharros, espanta reses, regira la roba de les arques, trasiega en aigua, enredra els cabells dels que dormen junts, etc. Presuntament, desapareix momentàneament si es fan invocacions religioses, a voltes n'hi ha prou en un: ¡Jesús!, ¡Verge Santa! o ¡Deu Meu!, pero és molt difícil desfer-se definitivament d'ell, acompanyant casi sempre a la família en la mudança; solen anunciar-se dient: yo també vaig de casa mudada.

Per a desfer-se d'ell, se li sol demanar que faça una d'estes tres coses: dur un cesto ple d'aigua, mudar en blanc la pelleranca d'un cabrit o moltó negre, o arreplegar a grapats mig copin de dacsa o un atre cereal (lo que no pot fer perque se li escapa pel forat de la mà); al no poder fer-ho s'enfada i es va avergonyit.

Referències

• Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
• Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
• Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
• Miranda Jane Green, Mythes celtiques, Éditions du Seuil, 1995, p. 121
• Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia

• Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
• D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
• Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
• Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
• Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
• Quintino, Claudio Crow. en 'El Libro de la Mitologia Celta', Hi-Brasil Editora, São Paulo, 2002. página 49

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trasgo.