Trayectòries de concentració representatives
Una trayectòria de concentració representativa (RCP, per les seues sigles en anglés) és una proyecció teòrica d'una trayectòria de concentració de gasos d'efecte hivernàcul (no emissions) adoptada pel IPCC. Es varen utilisar quatre trayectòries per a la modelización del clima i l'investigació per al Quint Informe d'Evaluació de el IPCC en 2014. Les trayectòries descriuen diferents futurs climàtics possibles, depenent del volum de gasos d'efecte hivernàcul (GEI) emesos en els pròxims anys. Els RCP originalment RCP 2.6, RCP 4.5, RCP 6 i RCP 8.5 estan etiquetats a partir d'un possible ranc de valors de forzamiento radiativo en l'any 2100 (2.6, 4.5, 6 i 8.5 W/m 2, respectivament).[1][2][3] Des del quint reporte de el IPCC, les trayectòries originals s'estan considerant junt en les trayectòries socioeconòmiques compartides.[4]
Concentracions
[editar | editar còdic]Els RCP són consistents en una àmplia gama de possibles canvis en les futures emissions antrópicas (és dir, humanes) dels GEI, i el seu objectiu és representar les seues concentracions atmosfèriques. A pesar de caracterisar els RCP en térmens de insumos, un canvi clau de l'informe de el IPCC de 2007 al 2014 és que els RCP ignoren el cicle del carbono en centrar-se en les concentracions de gasos d'efecte hivernàcul, no en els aportes de gasos d'efecte hivernàcul. El IPCC estudia el cicle del carbono per separat, predient una major absorció de carbono en l'oceà que correspon a trayectòries de major concentració, pero l'absorció de carbono en la terra és molt més incerta per l'efecte combinat del canvi climàtic i els canvis en l'us de la terra.
Els quatre RCP són consistents en certs supòsits socioeconòmics, pero s'estan substituint per les trayectòries socioeconòmiques compartides que s'espera que proporcionen descripcions flexibles de futurs possibles dins de cada RCP. Els escenaris de RCP varen reemplaçar les proyeccions del Informe especial sobre escenaris d'emissions publicats en 2000, basats en models socioeconòmics similars.[5]
Trayectòries
[editar | editar còdic]RCP 1.9
[editar | editar còdic]RCP 1.9 es basa en el calfament global per baix d'1.5 °C, l'objectiu aspiracional del Acort de París.[4]
RCP 2.6
[editar | editar còdic]RCP 2.6 és una trayectòria "molt estricta" d'emissions.[4]
RCP 3.4
[editar | editar còdic]Ademés de proporcionar una atra opció, una variant de RCP 3.4 inclou l'eliminació considerable de gasos d'efecte hivernàcul de l'atmòsfera.[4]
RCP 4.5
[editar | editar còdic]Les emissions en RCP 4.5 alcancen el seu punt màxim al voltant de 2040, després disminuïxen.
RCP 6
[editar | editar còdic]En RCP 6, les emissions alcancen el seu punt màxim al voltant de 2080 i després disminuïxen.
RCP 7
[editar | editar còdic]RCP7 és un resultat de referència més que un objectiu de mitigació.[4]
RCP 8.5
[editar | editar còdic]En RCP 8.5, les emissions continuen aumentant durant tot el XXI, en l'escenari "business as usual" (negocis com sempre). Des del Quint reporte s'ha pensat que açò és molt poc provable, pero encara possible, ya que les retroalimentaciones no es comprenen be.[6] Les trayectòries d'alta concentració depenen dels supòsits d'abundant combustible fòssil per a la producció futura. Els investigadors s'han preguntat si el suministrament mundial restant pot satisfer dita demanda. Wang et. al. varen realisar un estudi que va considerar 116 proyeccions diferents per als pronòstics de producció de combustibles fòssils de el XXI publicats en la lliteratura científica i pels principals instituts d'energia que comprenen una àmplia gama d'escenaris. L'estudi va trobar que les trayectòries d'alta concentració poden estar sobreestimando el suministrament futur de combustibles fòssils, i en particular RCP 8.5 semblava ser una sobreestimación extremadament alta.[7] Els resultats varen indicar que "la majoria de les proyeccions climàtiques fetes en el coneiximent actual... sobreestiman el canvi climàtic futur per lo que semblen ser suposts poc realistes sobre l'aument en l'us de combustibles fòssils". Este estudi va trobar que un llímit superior provable per a la concentració de CO2 de el XXI seria d'aproximadament 610 ppm, associat en aproximadament 2.6 graus de calfament per damunt dels nivells preindustriales. L'estudi també va indicar, no obstant, que inclús baix estes llimitacions de suministrament, la concentració de CO2 i el calfament encara podrien superar el nivell "perillós" acceptat de 410 ppm i 2 graus, respectivament, per a 2100.
Hausfather i Peters varen indicar en un comentari en Nature que RCP 8.5, generalment pres com la base per als pijors escenaris de canvi climàtic, es va basar en lo que va resultar ser una sobreestimación de la producció de carbó proyectada. Açò ha fet que l'escenari RCP8.5 "siga cada volta més inverosímil en cada any que passa".[8]
David Rutledge va escriure sobre l'us del carbó: "L'estimació per a la producció mundial a llarc determini és de 680 Gt, en comparació a les reserves més la producció acumulada, 1163 Gt. [...] L'any calculat d'agotament del 90% de les reserves és 2070. Açò proporciona un marc de temps per al desenroll d'alternatives. Este treball no admet l'us de múltiples de reserves de carbó en els escenaris de el IPCC".[9]
En 2016, un estudi va trobar que, encara que la producció mundial de petròleu va aumentar a principis de mitan de la década de 2010, estos auments es varen deure principalment a l'alt creiximent de la producció de petròleu llauger (LTO) en els Estats Units, en el restant de la producció mundial de petròleu. constant. L'estudi va concloure que si la producció de LTO d'Estats Units disminuïra de manera persistent, seria poc provable que es poguera satisfer la demanda de producció de petròleu requerida baix els escenaris de major concentració de RCP 8.5 i RCP 6.[10] La Administració d'Informació d'Energia d'Estats Units va proyectar en la seua reporte sobre les perspectives anuals d'energia de giner de 2020 que la producció de petròleu d'Estats Units alcançaria un replanell des de 2022 fins a 2045, i després entraria en decliu a mida que el desenroll alvança cap a àrees menys productives i la productivitat dels pous disminuïxen.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Representative Concentration Pathways (RCPs)». IPCC. Consultat el 13 de febrer de 2019.
- ↑ Richard Moss (2008). Towards New Scenarios for Analysis of Emissions, Climate Change, Impacts, and Response Strategies, Geneva: Intergovernmental Panel on Climate Change, pp. 132.
- ↑ Weyant, John; Encert, {{{nom2}}}; Kainuma, {{{nom3}}}; Kejun, {{{nom4}}} (April 2009). Report of 2.6 Versus 2.9 Watts/m² RCPP Evaluation Panel, Geneva, Switzerland: IPCC Secretariat.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Explainer: How 'Shared Socioeconomic Pathways' explore future climate change» (en en). Carbon Brief. Consultat el 4 de març de 2020.
- ↑ Energy Policy.51
- 598–604.doi:10.1016/j.enpol.2012.09.003.
- ↑ «BBC World Service - The Inquiry, Have our climate models been wrong?» (en en-gb). BBC. Consultat el 5 de març de 2020.
- ↑ Futures.86(2)
- 58–72.doi:10.1016/j.futures.2016.04.007.
- ↑ Nature.577(7792)
- 618–20.doi:10.1038/d41586-020-00177-3.
- ↑ International Journal of Coal Geology.85(1)
- 23–33.doi:10.1016/j.coal.2010.10.012. page 32
- ↑ BioPhysical Economics and Resource Quality.1(2)
- 13.doi:10.1007/s41247-016-0013-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trayectorias de concentración representativas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.