Trentren Vilu i Caicai Vilu

Trentren-Vilu i Caicai-Vilu (en mapudungun: Trengtreng Filu, Kaykay Filu) són sers mitològics serps de la mitologia mapuche, encara que també són considerats propis de la mitologia chilota.

Descripció

Abdós són sers poderosos en forma de mítiques serps (en mapudungun, vilu); Caicai-Vilu és la «serp marina» que té el poder per a dominar la mar i tot lo relacionat en ell i Tren-tren vilu és la «serp terrestre» que té poder per a dominar la terra, i els seus volcans.

L'apariència de Caicai-vilu seria la d'un ser mitat culebra i mitat peix; i l'apariència de Trentren seria la d'una serp jaganta.

Llegenda

Archiu:Kai Kai y Txeng Txeng. CAPS 0

Escultura en fusta de Trentren i Caicai Vilu en la plaça d'armes de Nova Imperial.

Segons els mapuche, estes dos serps serien originalment els fills dels pillanes més poderosos, que com a castic haurien segut convertits en estos sers. Aixina que el fill de Peripillán va ser convertit en una immensa serp que seria Caicai i el fill d'Antu convertit en una immensa serp que seria Trentren. Abdós serps serien adversàries, aixina com varen ser adversaris Antu i Peripillán. Caicai hauria segut manada a viure en la mar per a ajudar a cuidar-ho junt als Ngen-ko, i Trentren hauria segut manada a viure en la terra per a ajudar a cuidar junt als demés Ngen a la terra, i per a ajudar en ser humà; Sent aixina com estes dos culebras són usades com un instrument a través del com també es complix la voluntat dels antics esperits mapuche.

Es diu que quan Caicai va despertar del seu gran somi de varis anys, a causa del desagradecimiento que varen tindre els hòmens per tot lo donat pel mar; Caicai es va enfurir i va usar la seua coa en forma de peix per a colpejar l'aigua. En això va iniciar un gran cataclisme que va escomençar a inundar i crear un diluvi en tot el territori; ya que tenia el desig de castigar en ser humà i d'incorporar tota la vida terrestre als seus dominis. Caicai va ordenar a les aigües que inundaren les valls i cerros, i que dugueren a tots els habitants al fondo de l'mar.

Al vore Trentren, que els habitants i animals estaven desesperats i que els hòmens la varen invocar, i com per órdens del seu pare, ella era qui devia proveir-los de saber i protecció; va decidir ajudar als sers humans. Aixina va ajudar a escapar als habitants i als animals pujant-los en el seu llom i duent-los als cerros; i als que quedaven atrapats per les aigües, els va transformar en aus per a que escaparen volant; als que s'ofegaven en peixos i mamífers marins (sent un d'ells l'orige del cahuelche), i als ofegats en sumpall. Els sers humans que varen quedar immòvils pel terror que sentien, s'haurien transformat en mankial. Pero com la mar seguia pujant de nivell, Trentren va tindre que ordenar-los als cerros que aumentaren d'altura per a contrarrestar el poder de Caicai. Enujada, Cai-cai va escomençar a lluitar contra Trentren en una titánica batalla que va durar molt temps, fins que abdós serps es varen cansar, en la qual cosa Tren-tren va véncer parcialment al no haver-se inundat tota la terra, no obstant, les aigües no varen tornar totalment al seu nivell antic; en lo que Chile va obtindre el seu actual geografia.

Posteriorment, segons la tradició chilota, Caicai es va conformar en la porció de terra obtinguda que va conseguir inundar, i va delegar les seues funcions referent a la mar, al gran Millalobo.

Segons la tradició mapuche, després del cataclisme, tots varen seguir la seua vida tranquila; fins que un dia va ser Trentren qui posteriorment es encolerizó per l'actitut que tenien els hòmens, i va fer que tots els volcans entraren en erupció i la població va tindre que mudar-se a atres llocs més segurs. Des d'eixe moment, Trentren continua manifestant-se per mig de tremolació, terremots i erupció volcàniques, mentres que Caicai causa els maremotos i inundacions quan es regira en mig del seu somi.

Explicació de la geografia de Chile

La tradició diu que en l'antiguetat el territori insular de Chiloé hauria segut una única franja de terra plana unida completament al territori continental de Chile. Un dia va aparéixer una serp monstruosa, Caicai Vilu, i va inundar les terres baixes, valls i montanyes, sumergint tota la flora i la fauna. Sense demora, Tingues tingues Vilu va començar un enfrontament en el seu enemic, elevant la terra i protegint als seus habitants del desastre. La batalla va persistir un llarc temps. Tingues tingues Vilu va alcançar una victòria costosa: va guanyar la batalla, pero va ser incapaç de restaurar la terra al seu estat primitiu, deixant-la en la forma desmembrada que encara té hui en dia. Al final de les hostilitats, Caicai Vilu va deixar com a rei, representant i propietari de totes les mars, al Millalobo, que va ser concebut durant la gran inundació, quan una bella dòna va ser salvada d'ofegar-se per un llop marí..

Relació en els cataclisme

En les afores de cada comunitat mapuche hi ha un cerro considerat Trengtreng, és dir, el lloc en que vivia la serp de la terra i en el que es va refugiar la vida terrestre durant el cataclisme.

Mits similars i variacions

Representació del Trauco, en la Plaça d'Ancud, Chiloé.

Una variant del mit conta que l'ira de Caicai contra els sers humans va començar perque una chicona va rebujar al seu fill, el Trauco.

Algunes comunitats huilliches de Chiloé, diuen que la batalla s'hauria originat producte de que una filla del Trauco va rebujar al pillán Peripillán, i per este motiu el seu fill hauria decidit prendre venjança.

Versions posteriors del mit solen també descriure a les serps Trentren Vilu i Caicai Vilu com a esperits femenins.

En Argentina existixen atres versions posteriors del mit, les quals canvien als pares originals d'abdós serps mítiques, indicant que serien germans o fills dels deus Nguenechèn (Ngenechén) i Kushe (Kuyén Kushe).

Tenten Vilu i Caicai Vilu en l'art

El mit de Tentén i Caicai Vilú ha segut representat en diverses ocasions en manifestacions artístiques chilenes. En l'àmbit musical es conten:

• «Caicaivilú» (1972), cançó de Víctor Jara.
• «Chaos and Fury» (2003), cançó de Six Magics.
• «Chiloé, The Creation» (2003), cançó de Six Magics.
• «Només nos salva Tentén» (2011), cançó de Chilhué.

En l'àmbit lliterari, Miguel Serrano reinterpreta el mit de les serps en la seua obra «Ni per mar ni per terra» (1950), associant-les a un cataclisme primordial de l'espècie humana, a on l'archipèlec de Chiloé subsistiria com un element residual del continent perdut de Lemuria.