Trigatrón

Archiu:CV100f (2).JPG

CV100.

El trigatrón consistix en un vàlvula de dispar amprada para potències molt elevades. Data de la Segona Guerra Mundial, quan es va amprar en els radarés per a excitar els magnetrones que generaven la RF.

Conceptualment, és una vàlvula molt simple, una de les poques que pot construir un en la seua casa. No requerix buit; és més, en el buit no funciona. Es basa en tindre un gas a pressió (encara que a pressió ambiental també funciona) i dos electrodos propencs, pero suficientment separats per a que, conectats a alta tensió, no es produïxca una purna. Un tercer electrodo —de dispar— es troba pròxim a un d'ells, de tal forma que un pols aplicat al mateix creu una ionisació —purna— entre l'electrodo de dispar i el més pròxim. Una volta que s'inicia l'ionisació del gas, apareix un camí de baixa resistència entre els dos electrodos principals, que produïx una forta descàrrega entre ells, podent ser de varis KA. Una volta que el trigatrón es dispara ya no es pot tallar fins que la tensió entre els seus electrodos principals baixa de cert llindar.

Els dispars successius del trigatrón van fonent i corroyendo els electrodos, per lo que és un dispositiu de vida molt llimitada. La composició del gas i els electrodos s'elegix per a tindre una resistència baixa en conducció, al mateix temps que una vida llarga del dispositiu.

Els trigatrones utilisats en la Segona Guerra Mundial contenien mescles d'argón a alta pressió. Per a minimisar el risc d'explosió, anaven envolts en una camisa de ret. En la foto es mostra el CV100, de 250 kW de potència i vida d'unes 2000 hores.

Pese a lo que puga semblar, la capacitat de disparar altes potències (60 KV, 250 KA) dels trigatrones els ha permés sobreviure fins a hui, en models disparats per polsos com es descriu dalt i models disparats per làser.