Triglav
El Triglav és la montanya més alta d'Eslovènia, es troba en els Alps i medix 2.864 m d'altitut. Esta montanya es troba en el noroest d'Eslovènia, molt prop de la frontera entre Àustria i Itàlia, sent la més alta dels Alps Julianos i d'Eslovènia, país en el que es reconeix com un monument nacional. Per a la geografia física, constituïx l'eixint alpí noreste de la regió física italiana.
Topònim
[editar | editar còdic].jpg)
El nom segons la tradició deriva de la seua forma en tres puntes (Triglav significa tres caps) visibles des de la vall de Bohinj. Julius Kugy afirma que les tres puntes no són absolutament reconeixibles, ya que el cim apareix més com una gran volta unida a través d'un pont natural a la cim lateral més chicoteta el "menut Triglav" o mali Triglav): Kugy atribuïx llavors el nom al deu eslau a les tres caps, Triglav també (de tri, tres i glava, cap), senyor de l'aire, de l'aigua i de la terra, ademés de pare dels raigs, que segons la llegenda tenia un tro sobre els núvols o sobre els monts latos.[1] Per a sostindre esta tesis, Kugy relata el fet de que cap de les expedicions al Triglav parla de tres cims, sino sempre de la via a través del Mali Triglav cap al cim principal.
El nom Triglav, per un atre costat, apareix de forma recent, només a partir de l'any 1840, i està per això lligat a el "renaixença" de l'identitat eslovena; en els documents antics apareix sempre la forma Terglau, Terglou o Terklou, que permaneix encara en dialecte, del que la forma "Triglav" és la versió culta o escrita. En italià es diu mont Tricorno.
Geografia
[editar | editar còdic]És conegut per la seua forma pròpia i la seua visibilitat des de distàncies encara superiors a 100 km, notablement des de l'Estat federat austroesloveno de Carintia, en Àustria. El seu cara nort constituïx una de les majors prominència d'Europa.
El Triglav es troba en el mig del parc homònim, al noroest del país. La seua superfície, de 84.800 Ha, representa el 4% del territori del país. Als seus peus es troben les fonts d'un dels més importants afluents del Danubio, el riu Sava i les del Isonzo que per la seua banda desemboca en el mar Adriático.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Julius Kugy, Tricorno: cinquecento anni vaig donar storia, LINT Editoriale, Trieste, 2001. ISBN 88-8190-058-0
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triglav» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.