Trimetilglicina
| Plantilla:Encapçalat química | Trimetilglicina | |
|---|---|
| Plantilla:Encapçalat química | Senyes Generals | |
| Nom sistemàtic | Acetat de N,N,Ntrimetilamonio |
| Atres noms | Betaína
N,N,N trimetilglicina Glicilbetaína |
| Fòrmula molecular | C5H11NO2 |
| Massa molecular | 117,15 g/mol |
| Apariència | sòlit incoloro |
| Número CAS | [107-43-7][1] |
| Plantilla:Encapçalat química | Propietats | |
| Densitat i Estat | 1.00 g/ml (20 °C), sòlit cristalí blanc higroscòpic |
| Solubilidad en Aigua | molt soluble 160 g/100 ml (20 °C) |
| Punt de fusió | 301 °C (574.15 K) |
| Plantilla:Encapçalat química | Perills | |
| MSDS | AC204240000, AC204240050, AC204241000, AC204245000, AC369820000, NC9811189[2] |
| Plantilla:Encapçalat química | A menos que s'indique lo contrari, els valors estan donats per als materials en el seu estat estàndar (a 25 °C, 1 atm) Vore l'exenció de responsabilitats. | |
La Trimetilglicina[3] (TMG), coneguda com betaína, és un sòlit incoloro, derivat de l'àcit N,N-dimetilaminoacético en la fòrmula (H3C)3N(+)-CH2-CO2(-).
Deu el seu nom al seu descobriment per primera volta en la remolacha azucarera (Beta vulgaris).
Prenent la seua estructura zwitteriónica[4] com a patró es diu a voltes tots els composts derivats d'aminoàcits en esta característica "estructures betaínicas".
Síntesis
[editar | editar còdic]La betaína es pot obtindre per reacció d'Àcit cloroacético en trimetilamina:
Cl-CH2-CO2H + (H3C)3N -> (H3C)3N(+)-CH2-CO2(-) + HCl
La reacció es du a la veta calfant una mescla dels productes de partida en aigua.
Al comerç aplega tant com tal com en forma de la seua monohidrato (H3C)3N(+)-CH2-CO2H OH(-).
Aplicacions
[editar | editar còdic]La betaína es troba en la formulació d'alguns preparats tensoactivos, en formulació de cosmètics o en complements d'alimentació.
En Medicina s'utilisa com a principi actiu útil en el metabolisme humà. Es troba enquadrat dins del grup ATC A16 del còdic internacional ATC,en concret en el còdic A16AA06.[5]
Ademés té una aplicació biotecnológica en els laboratoris de biologia molecular, usant-se habitualment com a complement en les reaccions en cadena de la polimerasa, millorant el rendiment de la reacció.[6]
S'està investigant la seua aplicació en sistemes de transferència d'energia tèrmica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Enllace molbase TrimetilGlicina».
- ↑ https://www.nwmissouri.edu/naturalsciences/sds/b/betaine.pdf
- ↑ «Trimethylglycine, Caiman Chemicals item».
- ↑ «Betaine review».
- ↑ Vore ATC index 2008 , de la pàgina web del WHO Collaborating Centre for Drug Statistics Methodology de l'Institut Noruec de Salut Pública (enllaç consultat el 6, octubre de 2008).
- ↑ Vore [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trimetilglicina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.