Triplaris americana
El guacamayo, varasanta o pal de Santa María (Triplaris americana) és un arbre de la família de les poligonáceas natiu dels boscs de nort de Suramérica, Centroamérica i les Antilles.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El tronc alcança fins a 25 m d'altura i 40 cm de diàmetro. Els fulls són simples, alternes en corones en forma d'hèliç. Flores dioicas, les femenines de color rosat i les masculines grisa. Fruts de forma alada.[1]
Registra associació mutualista en formigas, per eixemple en l'espècie Tapinoma melanocephalum[2] i en tres espècies del gènero Pseudomyrmex (P. triplarinus, P. mordax i P. dendroicus).[3]
Usos
[editar | editar còdic]La medicina tradicional usa els fulls per a aliviar les cremades, la corfa del tronc contra la malaria i les infusions de la corfa contra la diarrea.[4] Conté taninos, flavonoides i esteroides, la qual cosa indica que és molt provable que posseïxca activitat antiinflamatoria, antimicrobiana i provablement activitat antitumoral.[4]
És fustable i també s'utilisa com a planta ornamental.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Triplaris americana va ser descrita per (L.) Pav. ex Meisn. i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 881. 1759.[5]
- Ruprechtia martii Meisn.
- Triplaris boliviana Britton
- Triplaris brasiliana Cham.
- Triplaris estriata Kuntze
- Triplaris euryphylla Blake
- Triplaris felipensis Wedd.
- Triplaris formicosa S. Moore
- Triplaris guanaiensis Rusby
- Triplaris hispida Britton ex Rusby
- Triplaris laxa Blake
- Triplaris longifolia Huber
- Triplaris noli-tangere Wedd.
- Triplaris pavonii Meisn.
- Triplaris poeppigiana Wedd.
- Triplaris pyramidalis Jacq.
- Triplaris schomburgkiana Benth.
- Triplaris striata Kuntze
- Triplaris williamsii Rusby[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- barba de mona, Fernán Sánchez del Perú, pal María, pal sant del Perú, santopalo del Perú.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mahecha G., Ovalle A., Camelo D., Roce A., Barrero D. (2004) Vegetació del territori CAR. 450 espècies de les seues planures i montanyes. Bogotà, Colòmbia.
- ↑ Vergara Navarro, Erika Valentina; Hernán Echavarría Sánchez i Francisco Javier Serna Cardona (2007) "Formigues (Hymenoptera Formicidae) associades al arboretum de l'Universitat Nacional de Colòmbia, sèu Medellí"; Bolletí Societat Entomológica Aragonesa, n1 40: 497−505.
- ↑ Ward, Philip S. (1999) "Systematics, biogeography and host plant associations of the Pseudomyrmex viduus group (Hymenoptera: Formicidae), Triplaris- and Tachigali-inhabiting ants"; Zoological Journal of the Linnean Society 126: 508, 533.
- ↑ 4,0 4,1 Cárdenas L. Dairon; C.A. Marín; L.S. Suárez; AC. Guerrero i P. Noyufa (2002) Plantes útils de Fardacho Cocha i la Serranía del Churumbelo, Putumayo [1] archivat en Wayback Machine.: 34. Bogotà:Sinchi - Colciencias. ISBN 958-96878-9-X
- ↑ «Triplaris americana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de febrer de 2014.
- ↑ Triplaris americana en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brandbyge, J.S. 1986. A revision of the genus Triplaris (Polygonaceae). Nordic J. Bot. 6(5): 545–570.
- Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
- Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
- Duke, J. A. 1960 [1961]. Flora of Panama, Part IV. Fascicle 3. Polygonaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 47(4): 323–359. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fonts Clars. 2003. Guia Árb. Arb. Bosq. Sec Chiquitano i–x, 1–324. Fundació Amics de la Naturalea Noel Kempff, Santa Creu de la Serra.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Ret Nacional de Jardins Botànics. 2008. [enllaç trencat] Catàlec de la biodiversitat de Colòmbia. Consultat el 7 d'octubre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triplaris americana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.