Anar al contingut

Triplita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Triplite-t5105a.jpg
Triplita

La triplita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la triplita”. Va ser descoberta en 1813 en Razès, en la regió de Llemosí (França),[1] sent nomenada aixina del grec triplos -tres fulls-, aludint al seu macla.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un fosfat de ferro i manganeso en aniones de flúor i/o grup hidroxilo. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea escandio

Archiu:Triplite gemstone 1.jpg
Triplita tallada.

Forma una série de solució sòlida en la zwieselita (Fe2+Mn2+PO4F).

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix com a mineral fosfat primari o com a secundari reemplaçant a uns atres més primerencs, com comunament la litiofilita, en un complex zonado de roques pegmatitas de tipo granit. També es forma en vetes d'estany en fosfat hidrotermales, d'alta temperatura

Sol trobar-se associat a atres minerals com: triploidita, wolfeíta, trifilita, litiofilita, fosfosiderita, vivianita, apatito, turmalina, esfalerita, pirita o cuarzo.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hausmann J.F.L., 1813. "Triplit", en Handbuch der Mineralogie, Volume 2, (Göttingen) 1079-1080.