Triticum monococcum
La escaña menor o escanda menor[1] (Triticum monococcum) és una espècie de la família dels blat (Triticum), i considerada com un dels blat antics. En Catalunya és conegut com a espelta menuda. És una espècie primitiva de blat derivada de la escaña selvada <o>(</o>Triticum boeoticum), per lo que també és cridada escaña cultivada. Antigament en Espanya i atres parts d'Europa, la escanda menor era sembrada per a alimentar a les gallines, i inclús es menciona com «mala herba» en els sembradíos de blat comú en les investigacions sobre assentaments íberos en l'Alce espanyol.[1] En l'Antiguetat va ser molt important pero actualment està casi extinta, ya que solament es preserven cultius d'esta espècie en algunes zones montanyoses d'Europa. Pertany als diploides per la seua conformació de 2n = 14 cromosomes.
En l'intestí de Ötzi (home del 3300 a. C. trobat en els Alps italians) es varen trobar restants d'este tipo de llavor.
Noms comuns
[editar | editar còdic]- escaña menor vellosa, carraón, escalla, escaña menor lampiña, esprilla.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Yarza, Ibán (2017-10-26). Pa de poble: Receptes i històries dels pans i forns d'Espanya, Penguin Random House Grup Editorial Espanya, p. 21. ISBN 978-84-16895-40-3.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triticum monococcum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.