Anar al contingut

Tschermakita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Zoïsite.jpg
Tschermakita

La tschermakita és un mineral de la classe dels inosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup dels anfíbolés”. Va ser descoberta en 1945 en Noruega, sent nomenada aixina en honor de Gustav Tschermak von Sessenegg, mineralogista austríac.[1]

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un aluminosilicato hidroxilado de calcio, magnesi, alumini i ferro. Pertanyent al grup dels anfíboles càlcics, la seua estructura molecular és un clinoanfíbol en dos cadenes periòdiques de tetraedres de sílice.

Forma una série de solució sòlida en la ferrotschermakita (Ca2[(Fe2+)3AlFe3+](Si6A el2)O22(OH)2), en la que la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els distints minerals de la série.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: titani, manganeso, sodi, potassi i aigua.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix en eclogitas i atres roques ígneas ultramáficas, aixina com en roques metamòrfiques de grau mig a alt de metamorfisme. típicament en anfibolitas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: cianita o granates.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Winchell A.N., 1945. "Variations in composition and properties of the calciferous amphiboles", American Mineralogist 30, 27-50.