Schoenoplectus acutus

Archiu:Schoenoplectus acutus var occidentalis BB-1913.png

tule (Schoenoplectus acutus)

El tule (Schoenoplectus acutus, Scirpus acutus, Schoenoplectus lacustris, Scirpus lacustris subsp. acutus), també cridat junc o espadaña, és una planta aquàtica nativa dels llacs i pantans de Norteamérica. El seu nom deriva del náhuatl tōlli(n) que significa ‘junc’; el qual va ser difòs pels colonizadores espanyols fòra de la zona de parla náhuatl; sent-li otorgat el nom per igual als juncs de les zones llacustres de Califòrnia i als seus equivalents en la ribera del llac de Texcoco.

Estes plantes en un temps varen cobrir les riberes dels llacs de la part meridional de Norteamérica en grans cantitats com en el llac Tulare, en Califòrnia, en un temps el cos d'aigua dolça més gran de l'occident d'Estats Units, el qual va ser desecado per #colon en busca de terres a finals de el XIX.

Descripció

Esta planta posseïx un talle redó de vert intens, que alcança entre 1 i 3 metros d'altura, en llarcs fulls similars a les del pastura, i arracades de pàlides i parduscas flors radialmente simètriques.

Importància ecològica

El tule complix una important funció ecològica en les riberes dels llacs i estanys, servint de defensa contra els embats del vent i les ones, permetent el creiximent d'atres plantes, brindant criaderos a la fauna llacustre i evitant l'erosió. En ocasions se'ls erradica de les rieres i canals per mig d'herbicidas, pero se'ls sembra en zones estratègiques per a evitar l'erosió.

Taxonomia

L'espècie va ser descrita inicialment com Scirpus acutus per Gotthilf Henry Ernest Muhlenberg i tant validat com publicat per Jacob Bigelow en Florula Bostoniensis... 15, en 1814, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta; i ulteriorment, seria transferida al gènero Schoenoplectus per Áskell Löve i Doris Benta Maria Löve en Bulletin of the Torrey Botanical Club 81(1): 33, en 1954.

Varietats

Existixen dos varietats:

• Schoenoplectus acutus var. acutus. del nort i orient de Norteamérica.
• Schoenoplectus acutus var. occidentalis. del suroest de Norteamérica.

Relació en l'home

Explotació del tule en l'Amèrica precolombina

En la regió de la vall central de Califòrnia, els indígenes utilisaven esta planta per a la confecció de cistelles, enzes, penyores, entre atres utensilis. Atres pobles com els wanapum i els pomo, construïen barraques en elles fins a la década de 1950; de fet seguixen fent-ho en ocasions especials. Els chumash les utilisaven per a elaborar chicotetes canoas, que utilisaven per a anar a recolectar mariscs.

Una miqueta més cap al sur, en Mesoamérica, els indígenes de la conca de Mèxic varen utilisar el tule no solament com a material de confecció, també varen utilisar el tule per a edificar un dels sistemes agrícoles més efectius jamai creats, les chinampas. Este sistema s'utilisava principalment en els llacs al sur de la conca. Per a elaborar una chinampa, se sondejava en un bastó les aigües en busca d'un lloc prop de la superfície, es marcava en estacas, i després se li acomodaven capes alternades de fanc i tules damunt fins a emergir, després se sembraven ahuejotes en les seues vores per a donar-li fermea. La humitat constant, i la descomposició dels tules brindaven un sol sempre fèrtil per al cultiu, la qual cosa va ser clau per al sostingues d'importants centres urbans que varen albergar extensius números de població durant milenis (des de c. 5 000 a. C.)

El tule en la cultura moderna

En l'actualitat el tule ha perdut importància, ya que no és objecte d'explotació formal en cap dels territoris a on se li troba; pero la seua importància a nivell cultural s'ha mantingut. En la producció artesanal de ceràmica, concretament ubicada en l'actual Metepec (Estat de Mèxic), la plumilla, una fibra vegetal extreta de la flor del tule, se li és afegida al fanc per a que endurixca. Este procés té com resultat fermea en la consistència final del amasado.

L'expressió en els tules (out in the tules), comú en l'entanque de sant Joaquín, és utilisada com a sinònim d'un lloc a on ningú vol viure; esta expressió va sorgir entre els primers immigrants nortamericans en la vall degut a que consideraven als chapulls a on estes plantes prosperaven com a zones indesijables per a viure.

• Topònim de Tultepec (Estat de Mèxic) (en náhuatl: Tōltepēc ‘[en el] cerro del tule’)[5]
  Topònim de Tultepec (Estat de Mèxic)
  (en náhuatl: Tōltepēc ‘[en el] cerro del tule’)
• Glifo toponímic de Tultitlán (ib.) (en náhuatl: Tōltitlan ‘lloc entre tules, prop dels tules’)[6]
  Glifo toponímic de Tultitlán (ib.)
  (en náhuatl: Tōltitlan ‘lloc entre tules, prop dels tules’)
• Glifo toponímic de Tula (Hidalgo) (en náhuatl: Tōllān ‘lloc de tules, prop dels tules’)[7]
  Glifo toponímic de Tula (Hidalgo)
  (en náhuatl: Tōllān ‘lloc de tules, prop dels tules’)

Llocs com Tultitlán en Mèxic i Tule Springs en Nevada, Estats Units, deuen el seu nom a esta planta, la qual en un temps va ser comú en els llacs i pantans propencs a estes ciutats.

El tule també dona nom a la boira costera de Califòrnia (Tule fog), i a animals com l'uapití del tule (tule elk), també cridat cérvol de Califòrnia; i la perca del tule (tule perch).

Referències

Bibliografia

• Martín, F. O. (2018). La memòria del fanc, 93-99. La colmena (100). Mèxic: UNAM. 17/07/2022, https://www.redalyc.org/journal/4463/446358278009/446358278009.pdf.

• Muntz, Philip A. A Califòrnia Flora. Berkeley, CA: University of Califòrnia Press, 1973, copyright 1959
• Muntz, Philip A. A Califòrnia Flora: Supplement. Berkeley, CA: University of Califòrnia Press, 1976 (p. 183 Scirpus lacutris, validus, glaucus.)
• C.Michael Hogan (2008) Morro Creek, published by Megalithic Portal, ed. Andy Burnham [1]

• Robelo, C. A. (1900). Noms geogràfics indígenes de l'Estat de Mèxic (estudi crític etimològic). Cuernavaca: L.G. Miranda, impr. 17/07/2022, https://archive.org/download/nombresgemexic00robeuoft/nombresgemexic00robeuoft.pdf.