Turboglifos
.jpg){kind=link}
Els turboglifos[1]són estructures sedimentàries primàries, que en numerosos treballs acadèmics llatinoamericans[2] els referixen com a equivalents a l'estructura flute casts.[3] Són depressió discontínues allargades i longitudinalmente asimètriques, resultat de l'erosió de corrents sobre fondos lodosos o limosos que són reblides per material de gra més gros, per lo que es conserven com a mòles o calcs en la base d'estrats generalment arenencs,[4] per lo que pertanyen al grup d'estructures denominades de base d'estratificació o sole marks[3] Estes estructures es generen per la turbulència que desgasta el material, creant regates irregulars de tendència llongitudinal, que són més profunts, en la direcció d'a on prové el fluix. En la seua vista en planta, els turboglifos tenen una forma cònica i es conserven com a mòles de la depressió original, són freqüents pero no exclusives de depòsits turbidíticos i tempestitas marines o de llac, pero es troben en qualsevol mig sedimentario que existixca una corrent (fluvial, cnales de marea, etc.)[4] Els turboglifos indiquen la polaridad d'estratificació, direcció i sentit del fluix[3][4]
Formació de turboglifos en ambients eòlics
[editar | editar còdic]En entorns dominats per l'acció del vent, els turboglifos sorgixen com a resultat de l'interacció entre el vent i el sol, particularment en regions en presència de dunes i extensos camps de dunes. L'erosió eixercita un paper crucial en la migració i conformació d'estes dunes, i la preservació dels turboglifos en tals ambients tendix a ser de manera fragmentaria.[5]
Dinàmica de les dunes i formació dels turboglifos
[editar | editar còdic]La dinàmica de les dunes i la formació dels turboglifos estan relacionades en les condicions de fluix del vent. Quan el vent passa sobre una superfície arenenca, crea vórtices verticals que erosionen el material, especialment en les zones més dèbils i permeables, com els substrats llime-arcillosos. Estos vórtices verticals es formen per la desacceleració de l'aire en contacte en la superfície del sol, lo que provoca un aument de la pressió i, per tant, la formació d'un vórtice. L'erosió per vórtices verticals provoca una depressió asimètrica en la superfície del sol, que es profundisa en la direcció del vent. Este procés es repetix a lo llarc del temps, formant estructures postdepositacionales conegudes com turboglifos. Estes estructures són típiques en depòsits eòlics, tempestitas marines i llacustres, aixina com en ambients fluvials.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Turing dictionary and translation LTD».
- ↑ «google scholar turboglifos». Consultat el 22024-05-25.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pettijohn, Francis (1975). «4», Sedimentary Rocks (en anglés), Harper International Edition, p. 118. ISBN 0-06-045191-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Corrals Zarazua, Inmaculada; Rosell Sanuy, {{{nom2}}}; Sánchez de la Torre, {{{nom3}}}; Vora Torres, {{{nom4}}} (1977). «7», Estratigrafia, Editorial Roda, pp. 136-137. ISBN 74-7207-004-2.
- ↑ 5,0 5,1 Baez, A. D., Pi, D. A., Yunes, Y. S., Garat, L. M., Ponce, J. J., & Tunik, M. A. (2014). Anàlisis sedimentológico de depòsits llacustres i eòlics del cretácico tardà en la localitat Passe Còrdova, conca Neuquina. Revista de l'Associació Geològica Argentina, 71(4), 459-471. Recuperat de http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0004-48222014000400001&lng=és&tlng=és
- ↑ Wikipedia.Consultat el 2024-05-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Turboglifos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.