Utukku

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Udug»)
Anar a la navegació Anar a la busca

Els Utukku (acadi) o Udug (sumeri), eren esperits o dimonis, de la mitologia acadia, assíria i babilònica. Els dimonis utukku no tenien una afiliació malévola d'orige, sino, com el restant dels dimonis del panteó acadio-babilònio, podien propiciar-se per a ser esperits protectors.

Descripció[editar | editar còdic]

Les referències més antigues a estos esperits semblen estar en les inscripcions del temps de Gudea, conservades en l'estàtua B, III, 15 i el Cilindre B, II, 9., la primera d'elles sembla atribuir a aquell governant l'haver expulsat de Lagash als ú-dug-ga mentres que la segona parla del ú-dug, l'esperit protector, «que va davant d'ell».

El seu nom sembla indicar el seu atribut i s'ha traduït com a «fort» o «potent».​ No obstant, el terme utukku va devindre a convertir-se en el nom genèric de qualsevol dimoni, al punt que un dels majors texts acadis sobre encantaments rebia el nom d'Utukkū Lemnūel teu.​

En els encantaments se citava als utukku com els dimonis que «subjecten a l'home pel muscle»​ o, simplement, «el que subjecta a l'home»,​ també com «el que assessina a l'home en la planicie»​, per la seua banda, el Utukkū Lemnūel diu que este dimoni és de «apariència hostil» i «alt en estatura», igualment menciona que «dels seus talons goteja fel» i que «el seu pas és verí nociu».​ Quan es parla d'ells en conjunt d'ordinari se'ls cridava els «malvats utukku». En estos casos, es pot establir que es parla d'ells com un conjunt indefinit d'esperits.​

En els encantaments i descripcions, els utukku d'ordinari són agrupats en atres tipos de dimonis: shedu, alu i ekimmu. En alguns texts i descripcions s'apleguen a confondre entre ells. En atres parts, apareixen citats com a part dels sèt dimonis que descendien d'An i Antu.

Referències[editar | editar còdic]

  • Abusch, Tzvi; Van Der Toorn, Karel (1999). Mesopotamian Magic: Textual, Historical, and Interpretative Perspectives. Groningen, Países Bajos: Styx publications. ISBN 9789056930332
  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
  • George A. Barton, Archaeology and The Bible
  • Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en inglés). Archeological Institute of America. p. 138

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cunningham, Graham (2007), Deliver Me from Evil: Mesopotamian Incantations, 2500-1500 BC, Studia Pohl: Series Maior 17, Rome, Italy: Etrice Pontificio Instituto Biblico, ISBN 978-88-7653-608-3
  • Jastrow, Morris (1898). Religion of Babylonia and Assyria. Boston, Estados Unidos: Ginn & company
  • Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8