Ultramar
Es denomina ultramar a un àmbit geogràfic situat a l'atre costat de la mar que depén política i administrativament d'una nació.
Història
[editar | editar còdic]Una referència ascendent del vocablo ultramar es troba en el llibre Gran conquista d'Ultramar que data de el XIII. En el XIV també s'aplicava a les navegació en les Índies de la mar de les Índies, que era l'antic nom donat al oceà Índic. És puix una veu de caràcter genèric o universal, de la mateixa manera que «Índies», veu popularisada pels viages de Marque Pol.
Veu «ultramar» en relació en Espanya
[editar | editar còdic]Despuix del descobriment d'Amèrica en 1492, una nova era d'ultramar i la pròpia veu es varen succeir sense solució de continuïtat. Retornat Cristóbal Colón del seu primer viage, es va celebrar audiència en els Reis Catòlics en Barcelona (1493). Des d'allí els Reis varen designar a Sevilla com la ciutat a on deguera establir-se una oficina per a les noves Índies per a entendre, a partir d'eixe mateix any, en els assunts relacionats en les expedicions cap a l'ultramar americana.
Es va crear esta oficina en 1493, des de la qual Colón va organisar una segona expedició i tot lo concomitant a l'ultramar atlàntica o transatlàntica, dispondria aixina d'esta institució inaugurant-se. Un atre designi ocorreria eixe any, els Reis varen designar a Càdis com a port oficial d'Ultramar en privilegi d'aduana (constitucionalment depenent de l'administrativa Sevilla), és per açò que la segona, tercera i quarta expedicions colombinas partiren oficialment des de Càdis.
En 1503 es va fundar la Casa de Contractació d'Índies en esta mateixa ciutat, refonent-se en dita primigènia oficina d'Índies.
Espanya va seguir denominant, segons les seues antigues llegislacions, usos i costums, «províncies o regnes» a totes les incorporacions de territoris d'ultramar del «Nou Món» que es varen succeir durant el XVI. Descobriments «universals» que es complementarien en els «coneiximents sobre les cultures autòctones precolombinas» se succeirien vertiginosament, junt a les vicissituts inherents geo-polítiques que varen devindre en les possessions que en dret internacional i de gents varen constituir gradualment el denominat Imperi espanyol en Amèrica.
El descobriment per Núñez de Balboa de la mar que este designara genèricament com Mar del Sur i l'ulterior expedició de Fernando de Magallanes (travessant l'estret suramericà), varen obrir geogràficament el pas navegable Atlàntic-Pacífic, una atra nova ultramar, que novament va devindre en exploracions i en l'incorporació gradual de les Filipines, illa de Guam i el restant d'illes del Pacífic que, per això, formarien part de la Corona espanyola.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]En relació en Espanya
[editar | editar còdic]Durant el XIX es va crear el Ministeri d'Ultramar. Per espai d'alguns anys es va crear el Consell Real d'Espanya i Ultramar, que va substituir al Consell d'Estat.
En l'Archiu General Militar de Segòvia existixen uns fondos que procedixen de les Capitanies Generals d'Ultramar (Cuba, Puerto Rico, Filipines, Illes Marianes) aixina com Inspeccions de les Armes en Cuba, Governs Militars d'Ultramar i de la Caixa General d'Ultramar i Depòsits de Bandera i Embarque.
En Espanya els comerços a on es venien productes alimenticis de terres americanes es dien tenda de ultramarinos.
En relació en atres potències
[editar | editar còdic]Es relaciona també en la revolució industrial britànica (overseas en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ultramar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.