Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
UICN - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

UICN

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
UICN

La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) és una organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals. Va ser fundada en octubre de 1948, en el marc d'una conferència internacional celebrada en Fontainebleau (França). Té la seua sèu en Gland (Suïssa). La UICN és l'organisació migambiental més gran del món, en més de mil doscents membres governamentals i no governamentals, ademés d'uns onze mil experts voluntaris en prop de cent xixanta països. Per a la seua llabor, la UICN conta en el respal d'un personal compost per més de mil empleats, repartits en quarantacinc oficines, i centenars d'associats dels sectors públic, no governamental i privat de tot lo món.[1]

La UICN ha rebut diferents denominacions des de la seua creació. Va ser fundada en 1948 com a Unió Internacional per a la Protecció de la Naturalea; en 1956 el seu nom va canviar a Unió Mundial de Conservació, una denominació que es va mantindre fins a 2008, any en que adquirix el seu nom actual.

La missió d'UICN és influir, encorajar i ajudar a les societats de tot lo món a conservar l'integritat i biodiversitat de la naturalea i assegurar que tot us dels recursos naturals siga equitatiu i ecològicament sostenible.[1]

Història

[editar | editar còdic]

El primer director general de l'Unesco, sir Julian Huxley, desijant donar a l'organisació una base científica, va patrocinar un congrés per a establir una nova institució del mig ambient per a ajudar a servir a este fi.[2]

En aquell primer congrés celebrat el 5 d'octubre de 1948 en Fontainebleau (França), díhuit governs, sèt organisacions internacionals i cent sèt organisacions nacionals de conservació de la naturalea, varen acordar formar l'institució i varen firmar un «acta constitutiva» (constitutive act) creant una Unió Internacional per a la Protecció de la Naturalea («International Union for the Protection of Nature).[2][3]

En 1964 va establir la Llista Roja d'Espècies Amenaçades, com una forma de movilisar fondos i experts per a fer front a les amenaces d'extinció.[3]

Des dels seus inicis, la principal estratègia i la política de l'institució ha segut la d'explorar i promoure acorts de mutu benefici per a la conservació en aquells que promouen el desenroll, aixina com ajudar a les persones i les nacions a preservar millor la seua flora i fauna.[2]

En tot moment, l'institució (en totes les seues formes) ha destacat com a principi operatiu clau la gran necessitat d'atendre i satisfer les necessitats locals de les nacions, comunitats i pobles, per a que eixes nacions, comunitats i pobles puguen fer-se en el futur, a llarc determini, responsables de les metes de conservació dels objectes en les seues àrees locals:[2]


La Estratègia Mundial per a la Conservació (World Conservation Strategy, 1980) de la UICN es basa en este tipo de principi, i clarament anuncia les ambicions de la UICN d'entaular un diàlec de la manera més eficaç en els promotors del desenroll humà. L'estratègia va ser aplaudida internacionalment per molts i ha servit per a garantisar a la UICN els fondos de varis donants que no senten que ells mateixos poden obrir un diàlec eficaç en el món dels països en desenroll, ni que les organisacions de les Nacions Unides i els bancs internacionals puguen abordar efectivament eixe diàlec.[2]

La UICN ha anat ampliant-se en moltes de les nacions del món, posant a la seua disposició els servicis d'un gran número de voluntaris, principalment especialistes, i proporcionant assessorament a nivellocal i servicis de conservació, ampliant les seues rets de Comissions i òrguens consultius regionals en un número creixent de països.[2]

Desenroll de la UICN

[editar | editar còdic]

Algunes dates clau en el creiximent i el desenroll d'esta organisació són les següents:[2]

  • 1956 - Es canvia el nom de «Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea» («International Union for the Preservation of Nature», IUPN) pel de «Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea i els seus Recursos Naturals» («International Union for the Conservation of Nature and Natural Resources», UICN).
  • 1959 - L'UNESCO decidix crear una llista internacional de parcs naturals i reserves equivalents, i el Secretari General de Nacions Unides demana a la UICN preparar esta llista.
  • 1961 - Despuix de més d'una década de dificultats de finançació, eminents personalitats de la ciència i del sector privat (inclós Sir Julian Huxley) decidixen crear un fondo complementari (Fondo Mundial per a la Naturalea, «World Wide Fund for Nature») per a centrar-se en la recaptació de fondos, relacions públiques i aumentar el respal públic a la conservació de la naturalea.
  • 1964 - Establix la Llista Roja d'Espècies Amenaçades per a fer front a les amenaces d'extinció.[3]
  • 1969 - La UICN obté una beca de la Fundació Ford que li permet incrementar substancialment la seua secretaria internacional.
  • 1972 - L'UNESCO adopta la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural («Convention Concerning the Protection of World Cultural and Natural Heritage») i la UICN és invitada a proporcionar evaluacions tècniques i seguiment.
  • 1974 - La UICN participa en l'obtenció de l'acort dels seus Membres per a firmar un conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades («Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora», CITES), la secretaria de la qual va ser originalment presentada davant la UICN.
  • 1975 - La Convenció sobre els Chapulls d'Importància Internacional («Convention on Wetlands of International Importance», Conveni de Ramsar) en vigor, i la seua secretaria està administrada des de la sèu de la UICN.
  • 1980 - La UICN, junt en el Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient i el Fondo Mundial per a la Naturalea, colabora en l'UNESCO en la publicació d'una Estratègia Mundial per a la Conservació («World Conservation Strategy»).
  • 1982 - Seguint la preparació i esforços de la UICN, l'Assamblea General de les Nacions Unides adopta la Carta Mundial per a la Naturalea («World Charter for Nature»).
  • 1990 - Es comença a utilisar el nom d'Unió Mundial per a la Conservació («World Conservation Union») com a nom oficial, al mateix temps que se seguix utilisant UICN com a abreviatura.
  • 1993 - La UICN, junt en el Programa per al Mig ambient de les Nacions Unides (United Nations Environment Programme) i el Fondo Mundial per a la Naturalea publiquen Caring for the Earth [Cuidar la Terra].
  • 2008 - Acaba l'utilisació del nomene Unió Mundial per a la Naturalea com a nom oficial i el nom torna a ser Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.

Estructura organisativa

[editar | editar còdic]

L'Unió té tres components: les seues organisacions membres, les seues 6 comissions científiques i la seua secretaria professional.[1]

L'Unió està formada tant per Estats com per organisacions no governamentals. Els Membres establixen les polítiques de l'Unió, definixen el seu programa mundial de treball i elegixen al seu Consell (comparable al consell d'una empresa) en el Congrés Mundial de la Naturalea («iucnworldconservationcongress. org/es/ IUCN World Conservation Congress»). Les organisacions membres s'organisen en comités nacionals i regionals.[1]

Comissions

[editar | editar còdic]

Hi ha sis comissions que evaluen l'estat dels recursos naturals del món i proporcionen a l'Unió el coneiximent i assessorament en matèria de polítiques sobre qüestions de conservació:[1]

Comissió de Gestió d'Ecosistemes (CGE, en anglés «Commission on Ecosystem Management», CEM)[4]
La CGE proveïx orientació experta sobre enfocaments integrats per a la gestió d'ecosistemes naturals i modificats. Membres: 400.
Comissió d'Educació i Comunicació («Commission on Education and Communication», CEC)[5]
La CEC advoca per un us estratègic de la comunicació i educació per a habilitar i educar als grups interessats per a l'us sostenible dels recursos naturals. Membres: 770.
Comissió de Mig ambient, Política Econòmica i Social («Commission on Environmental, Economic and Social Policy», CEESP)[6]
La CEESP proporciona l'experiència i assessorament en matèria de polítiques sobre els factors econòmics i socials de la conservació i utilisació sostenible de la diversitat biològica.
Comissió de Dret Ambiental (CDA, en anglés «Commission on Environmentalaw» o CEL)[7]
La CDA contribuïx al dret ambiental per mig del desenroll de nous conceptes i instruments jurídics, aixina com la formació de capacitats en les societats per a que ampren les normes ambientals per a la conservació i el desenroll sostenible. Membres: 800.
Comissió de Supervivència d'Espècies («Species Survival Commission», SSC)[8]
La SSC assessora a la UICN sobre els aspectes tècnics de la conservació de les espècies i promou accions per a aquelles espècies que estan amenaçades d'extinció. Produïx la Llista Roja de la UICN d'Espècies Amenaçades.
Comissió Mundial d'Àrees Protegides («World Commission on Protected Areas», WCPA)[9]
La Comissió Mundial d'Àrees Protegides (CMAP) és la ret més important del món d'especialistes en àrees protegides. És administrada pel iucn. org/es/sobre/trabajo/programas/areas_protegidas_/ Programa d'Àrees Protegides de la UICN i conta en més de 1400 membres en 140 països.

Secretaria

[editar | editar còdic]

Els membres i les comissions treballen junt en una secretaria professional composta per de més de 1100 persones de 62 països diferents. En juny de 2019, la Dra. Grethel Aguilar va assumir el càrrec de directora general interina davant l'eixida d'Inger Andersen, qui fungió com a directora general des de giner de 2015.

Programa de la UICN

[editar | editar còdic]

El Programa de la UICN establix el marc per a la planificació, eixecució, seguiment i evaluació del treball de conservació realisat per les Comissions i la Secretaria en i en nom dels Membres de la UICN. El Programa de la UICN 2013-2016 va ser aprovat per les organisacions Membres durant el Congrés Mundial de Conservació de la UICN, en setembre de 2012 en Jeju, Corea del Sur. El Programa 2013-2016 es va desenrollar com a resultat d'un procés de consulta de cinc mesos a través dels Membres i les Comissions de la UICN.

Treballant per a la gent i la naturalea

[editar | editar còdic]

El Programa de la UICN 2013-2016 té com a objectiu movilisar a les comunitats que treballen en la conservació de la biodiversitat, el desenroll sostenible i la reducció de la pobrea en un esforç comú per a detindre la pèrdua de biodiversitat i aplicar solucions basades en la naturalea a desafius globals com el canvi climàtic, la seguritat alimentària i el desenroll. El Programa de la UICN 2013-2016 es rig per dos traces de la vida actual: la producció i els patrons de consum globals estan destruint el sistema en que es recolza la vida – la naturalea –a un ritme persistent i perillosament elevat. I les persones, comunitats, governs i actors del sector privat estan subutilizando el poder potencial de la naturalea i les solucions que pot brindar per a fer front als desafius globals en camps tals com el canvi climàtic, la seguritat alimentària i el desenroll social i econòmic. La UICN les crida solucions basades en la naturalea.

El Programa 2013-2016 es basa en la caseta de la UICN com a autoritat mundial en conservació de la biodiversitat, solucions basades en la naturalea i la gobernanza ambiental relativa a això. Conta en tres àrees:

  1. Valorar i conservar la naturalea, àrea que reforça el treball central de la UICN relatiu a la conservació de la biodiversitat, posant émfasis tant en els valors tangibles com a intangibles de la mateixa.
  2. Gobernanza efectiva i equitativa en l'utilisació de la naturalea, àrea que consolida el treball de la UICN sobre «les relacions entre les persones i la naturalea», els drets i responsabilitats, i la política econòmica relativa a la naturalea.
  3. Implementar solucions basades en la naturalea per als desafius globals en el clima, l'alimentació i el desenroll, àrea que amplia el treball de la UICN sobre la contribució de la naturalea per a fer front als problemes del desenroll sostenible, particularment el canvi climàtic, la seguritat alimentària i el desenroll social i econòmic. Les característiques úniques de la UICN permeten a l'Unió reunir a la seua variada membresía integrada per Estats, agències governamentals i organisacions de la societat civil en l'esforç comú per a una estratègia de desenroll sostenible.

Productes clau i contribucions

[editar | editar còdic]

Entre els principals productes i servicis de la UICN, que destaquen els següents:

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Comissions

Referències

[editar | editar còdic]