Us de ferramentes per animals
Alguns animals utilisen ferramentes per a realisar activitats que inclouen procurar-se alimente i aigua, asear personal, defensa, recreació o construcció.[1] Durant temps es va pensar que esta era una habilitat exclusiva dels humans, ya que l'us de ferramentes requerix un nivell sofisticat de cognició. Ara ya és innegable que hi ha animals, sobretot entre les aus i els primats, que no només utilisen sino inclús fabriquen ferramentes, per eixemple arrancant fulls d'una ramita, donant-li a un brot forma de llaç o esmolant una branca per a usar-la com a arma. Es considera que una gran gama d'animals utilisa ferramentes, incloent mamífers, pardals, peixos, cefalòpodes i insectes.
En mamífers
[editar | editar còdic]Primats
[editar | editar còdic]
S'ha reportat moltes voltes l'us de ferramentes per primats en mig salvage i en captivitat, particularment entre els grans simis. Els primats utilisen ferramentes per a caçar, arreplegar mel, processat d'aliments, arreplegar aigua, com a armes i refugi.
En 1960, Jane Goodall va observar a un chimpansé insertant branques de herba en un niu de termites para després dur-les a la seua boca. No estant segura de lo que havia observat, ella després va copiar el seu comportament i va vore que les termites s'agarraven les branques en les seues mandíbules. El chimpansé havia utilisat el herba com a ferramenta per a “peixcar” termites.[4]
La fabricació de ferramentes és molt més rara que l'us de ferramentes senzilles i provablement requerix d'una activitat cognitiva més alta. Poc despuix del seu descobriment inicial d'us de ferramentes, Goodall va observar atres chimpansés que arreplegaven chicotetes branques frondoses, eliminaven els fulls i utilisaven les puntes per a atrapar insectes. Esta transformació d'una ramita frondosa en una ferramenta va ser un descobriment important. Anteriorment a açò, els científics pensaven que solament els humans fabricaven i utilisaven ferramentes, i que esta capacitat diferenciava als humans dels demés animals.[4] En 1990, se suponia que solament els chimpansés eren capaços de fabricar ferramentes.[5] No obstant, des de llavors, s'ha observat esta capacitat en atres primats en mig salvage.[6]
Elefants
[editar | editar còdic]Els elefants mostren capacitat per a fabricar i usar ferramentes usant la seua trompa i pates, en mig salvage i en captiveri. Els elefants d'Àsia poden usar branques per a esclafar mosques o rascar-se.[7][8] Es va observar que 8 de 13 elefants asiàtics captius, mantinguts baix un entorn naturaliste, varen modificar branques i les varen usar per a rascar-se. Es varen observar diferents estils de modificació de les branques, el més comú va ser el sostindre la branca principal per la raïl en la pata esquerra per a separar una branca en la trompa. Els elefants han segut observats cavant forats per a beure aigua, i després fabricant un tapó en corfa d'arbre i cobrint el buit per a evitar l'evaporament. Hores més tarde l'elefant retorna al lloc per a beure.
Els elefants asiàtics poden utilisar ferramentes per a resoldre problemes difícils. Per eixemple, un mascle captiu va ser observat mentres movia una caixa a una posició en la que la podia usar com a escaló per a alcançar aliments que havien segut ubicats a propòsit fòra del seu alcanç.[9][10]
S'ha observat també als elefants llançar roques a seges electrificados en la finalitat de danyar-los i poder travessar-los.[11]
En aus
[editar | editar còdic]_Nest_in_Hyderabad,_AP_W_IMG_7248.jpg){kind=link}
Ya en l'antiguetat es tenia notícies de la capacitat cognitiva d'algunes aus, i en particular de la seua habilitat manejant ferramentes. Prova d'això són, per eixemple, algunes faules d'Esopo. Hi ha una en la que un cuervo sediento no té més aigua que la que hi ha en el fondo d'un cànter, al que no aplega en el seu pico. Se li ocorre llavors tirar pedres al cànter i aixina puja el nivell d'aigua fins a poder alcançar-la. Este mateix comportament s'ha observat recentment. Entre les aus destaquen els córvidos, i el cuervo de Nueva Caledonia[12] és especialment llest i hàbil.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Michael Henry Hansell (2005). Animal architecture (en en), Oxford University Press, p. 1. ISBN 978-0-19-850752-9.
- ↑ Roach, J.. «Chimps use "spears" to hunt mammals, study says» (en en). National Geographic News. Consultat el 1 d'agost de 2013.
- ↑ «Tool use in chimpanzees» (en en). OneKind. Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2013. Consultat el 1 de febrer de 2014.
- ↑ 4,0 4,1 «Tool use, hunting & other discoveries» (en en). The Jane Goodall Institute. Consultat el 1 d'agost de 2013.
- ↑ Boesch, C. and Boesch, H.(1990).Folia Primatol..54
- 86–99.
- ↑ (2000) The Chimpanzees of the Taï Forest: Behavioural Ecology and Evolution (en en), Oxford University Press, p. 192. ISBN 9780198505082.
- ↑ Hart, B. J.; Hart, L. A.; McCory, M.; Sarath, C. R.(2001).Animal Behaviour.62(5)
- 839–47.doi:10.1006/anbe.2001.1815.
- ↑ In Context.The Nature Institute.(5)Consultat el 30 d'octubre de 2007.
- ↑ PLOS ONE.6(8)doi:10.1371/journal.posa.0023251.
- ↑ «[1]», The Washington Post. Consultat el 7 d'abril de 2016 (en en).
- ↑ Poole, Joyce (1996). Coming of Age with Elephants (en en), Chicago, Illinois: Trafalgar Square, pp. 131–133, 143–144, 155–157. ISBN 0-340-59179-X.
- ↑ «Les úniques aus que fabriquen ferramentes en forma de gancho i aixina alcancen a les seues preses 10 voltes més ràpit» (en és). BBC News Món. Consultat el 2021-01-24.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Robert W. Shumaker; Kristina R. Walkup; Benjamin B. Beck (2011). Animal Tool Behavior: The Use and Manufacture of Tools by Animals. The Johns Hopkins University Press. (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Uso de herramientas por animales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.