Utahdactylus

Utahdactylus va ser un gènero de reptil extint de l'edat d'entre el Kimmeridgiense al Titoniense (Jurásico Superior) trobat en la formació de Morrison en Utah, Estats Units. Està basat en el holotip DM 002/CEUM 32588 (un esquelet incomplet descrit incloent un fragment del cràneu, una vèrtebra cervical, tres vèrtebres de l'esquena, una vèrtebra cabal, costelles, una escàpula, coracoides), i ossos de les extremitats). Czerkas i Mickelson (2002) ho varen identificar com un pterosaurio "ranforrincoide". Bennett (2007) no obstant, va concloure que no tenia traces diagnòstiques dels Pterosauria, i no podia es positivament identificat més allà de ser un diápsido indeterminat.

Història

El gènero va ser nomenat i descrit en 2002 per Stephen Czerkas i Debra Mickelson. l'espècie tipo és Utahdactylus kateae. El nom del gènero es deriva d'Utah i el grec daktylos, "dit". El nom de l'espècie significa "[para] Kate", referint-se a Kate Mickelson.

El holotip consistix d'alguns fragments d'ossos desarticulats preservats en varis blocs de creta. Estan estajats en el Dinosaur Museum, a càrrec del propi Czerkas.

L'espècimen va ser descrit inicialment com un pterosaurio, en una llarga coa i una envergadura estimada en 1.20 metros. Els autors varen considerar que era un "ranforrincoide", és dir, un pterosaurio basal, per la seua llarga coa i unes vèrtebres cervicals grans pero no allargades, pero sense la típica regata en els seus ossos dels membres davanters. Va ser considerat com un "ranforrincoide" basant-se en un espècimen sense preparar en la més recent revisió dels pterosaurios de Morrison.

En 2007, l'especialiste de pterosaurios Chris Bennett va publicar una redescripción en la qual es mostrava en desacort en les conclusions de Czerkas i Mickelson. Ell va trobar que vàries de les identificacions i interpretacions dels ossos eren incorrectes, com l'os craneal (interpretat per ell com només un fragment òsseu d'orige desconegut), vèrtebres de la coa allargades (les presuntes extensions allargades eren costelles), l'húmer (desconegut), i l'orientació de l'os interpretat com un escapulacoracoides (les parts de l'escàpula i el coracoides havien segut confoses). Ell no va poder localisar els atres ossos vists com a impressions, i no va trobar evidència que sugerira que els ossos identificables vingueren d'un pterosaurio. De fet, ell va trobar que la calitat general de la textura òssea diferix de la dels ossos de pterosaurio. Ell va concloure que devia ser classificat com un Diapsida incertae sedis, i un nom dubtós, afegint una exhortación a no nomenar pterosaurios a partir de material que carira de traces inequívoques dels mateixos.