Utnapishtim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Utnapištim»)
Anar a la navegació Anar a la busca

Utnapishtim (en Babilònia Utnapištim, i també conegut com Zin-Suddu és l'últim dels reis antediluvians de la dinastia llegendària sumèria. És conegut també com Ziusudra, Ziusdra, Xisuthrus i Adapa. És un personage present en el mit del diluvi mesopotàmic; sent ademés el savi al que recorre l'héroe mitològic Gilgamesh, per a poder trobar l'immortalitat en El Poema de Gilgamesh. Esta història és similar a la de Noé, a pesar d'haver segut escrita molt abans que esta última.

En algun text és mencionat com a fill d'Ubartutu o Ubara-Tutukin,​ pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu).

Mit biogràfic[editar | editar còdic]

Va succeir al seu pare Ardates, i va regnar díhuit sars. El mit relata cóm els hòmens havien agotat als deus en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una gran inundació. Enki, que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que An, Enlil, Enki i Ninhursag va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.

Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en Dilmún. Este monarca llegendari apareix en el célebre poema de Gilgamesh, com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del Noé bíblic. Es desconeix completament si va haver un caudill sumeri, entre l'any 3.100 i l'any 2.900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.

Açò posteriorment es va vore reflectit en la mitologia assíria en el poema acadi, Atrahasis, en el qual l'héroe és Atrahasis.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • Cunningham, Graham (2007), Deliver Me from Evil: Mesopotamian Incantations, 2500-1500 BC, Studia Pohl: Series Maior 17, Rome, Italy: Etrice Pontificio Instituto Biblico, ISBN 978-88-7653-608-3
  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
  • George A. Barton, Archaeology and The Bible
  • Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Crespo, Miguel Angel (junio de 2012). Ziusudra contra los hijos de Anac. Córdoba: MAC Ediciones. pp. 136 p.
  • Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
  • Jastrow, Morris (1898). Religion of Babylonia and Assyria. Boston, Estados Unidos: Ginn & company
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer. Barcelona: Ediciones Orbis, S.A. , 04/. pp. 256 p. ISBN 978-84-7530-942-
  • Lara Peinado, Federico (agosto de 1984). Mitos sumerios y acadios. Madrid: Editora Nacional. pp. 556 p. ISBN 9788427606937
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8