Uvala
Les uvalas són, en geomorfología, formacions motivades per l'evolució de la dolina, pero més ràpida en superfície que en profunditat.[1] Són dolina coalescentes que solen generar depressió àmplies tancades i de fondo pla o irregular a on es produïx una intensa infiltració.
Baixe el nom de uvalas es coneixen aquelles depressió de planta irregular, generalment allargades, originades en freqüència per mig de l'unió d'dolina individuals. Alguns autors les designen com a dolina compostes.[2] De tal manera, la uvala representa un estat alvançat en el desenroll de les dolina, la qual cosa comença en la captació de les aigües a través d'un punt d'absorció, continua en l'ampliació i desenroll de les dolina i proseguix per mig de l'unió de les mateixes. Les dolina que donen lloc a estes depressió complexes poden ser no solament del tipo de dissolució com succeïx generalment, sino també d'atres tipos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://web.archive.org/web/20101212111408/http://60gp.ovh.net/ramals/quadern/geomor.htm#uvala
- ↑ Thornbury, W. L., (1954): Principles of Geomorphology. Willey Int. Ed., New York, 619 pp.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Uvala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.