Vàlvula cardíaca
2. Miocardi
3. Epicardio
4. Pericardi
5. Cambres cardíaques
6. Aurícula dreta
7. Aurícula esquerra
8. Ventrícul dret
9. Ventrícul esquerre
10. Vàlvules cardíaques
11. Vàlvula mitral
12. Vàlvula aòrtica
13. Vàlvula pulmonar
14. Vàlvula tricúspide
15. Artèria aorta
16. Artèria pulmonar
17. Venes pulmonars
18. Vena cava superior
19. Vena cava inferior.
Les vàlvules del cor o vàlvules cardíaques es troben en els conductes d'eixida de les quatre cavitats del cor, a on complixen la funció d'impedir que la sanc fluïxca en sentit contrari,[1] la qual cosa es conseguix en mantindre aïllat el fluix sanguíneu per un instant en alguna de les quatre cavitats. Les quatre cavitats del cor es contrauen segons una seqüència determinada, primer les aurícules i despuix els ventrículs, per a poder bombejar la sanc en una direcció. Sense les vàlvules, la sanc tornaria a la cavitat despuix de la contracció, en la qual cosa el cor no compliria el seu propòsit d'enviar sanc al restant del cos.
Composició de les vàlvules cardíaques
[editar | editar còdic]Les vàlvules estan formades per unes membranes fines que són resistents a la pressió. Estan constituïdes per teixit endotelial, que és el mateix que recobrix l'interior dels gots sanguíneus i el cor.
Tipos de vàlvules
[editar | editar còdic]Les vàlvules cardíaques principals són quatre i es classifiquen en dos grups:
- Vàlvules atrioventriculares
- Vàlvula mitral també cridada vàlvula bicúspide. Impedix que la sanc retorne del ventrícul esquerre a l'aurícula esquerra. Està formada per dos valvas, les quals reben cuerdo tendinosas dels músculs papilars anterior i posterior, situats en la paret interna del ventrícul esquerre.[2]
- Vàlvula tricúspide. Impedix que la sanc retorne del ventrícul dret a l'aurícula dreta. Està formada per tres valvas, les quals reben cuerdo tendinosas ancorades als músculs papilars situats en la paret del ventrícul dret.[1] Del múscul papilar septal o intern ix de forma independent el múscul papilar del con arterial o de Lushka, que contribuïx a delimitar el infundíbulo o con arterial, conducte pel que circula la sanc des d'eixe ventrícul dret fins a l'artèria pulmonar.
- Vàlvules semilunares
- Vàlvula sigmoideo aòrtica: impedix que la sanc retorne des de l'artèria aorta al ventrícul esquerre. Està formada per tres valvas, dos anteriors i una posterior, en una morfologia similar a la d'un niu d'oroneta. Esta vàlvula s'ubica entre el ventrícul esquerre i l'artèria aorta.[3]
- Vàlvula sigmoideo pulmonar: impedix que la sanc retorne des de l'artèria pulmonar al ventrícul dret. Està formada per tres valvas, dos posteriors i una anterior, assemblant-se també a un niu d'oroneta. Esta es troba en l'obertura situada en el ventrícul dret pel qual ix el tronc pulmonar.[3] La vàlvula sigmoideo pulmonar té una pressió de 8 mmHg.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Tortora, Gerard J.; Anagnostakos, Nicholas P. (1993). «20/El sistema cardiovascular: el cor», Principis d'Anatomia i Fisiologia, Sexta edició, Mèxic: HARLA, p. 709. ISBN 970-613-405-4.
- ↑ Fernando Enríquez Palma (2005). «Anatomia aplicada de la vàlvula mitral [1] archivat en Wayback Machine.». Cir. Cardiov. 12(4): 283-286.
- ↑ 3,0 3,1 Tortora, Gerard J.; Anagnostakos, Nicholas P. (1993). «20/El sistema cardiovascular: el cor», Principis d'Anatomia i Fisiologia, Sexta edició, Mèxic: HARLA, pp. 710—711. ISBN 970-613-405-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Válvula cardiaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.