Vaig donar-positronio
El vaig donar-positronio, o dipositronio, és una molècula que consta de dos àtoms de positronio. La seua existència es va predir en 1946 per John Archibald Wheeler, i posteriorment va ser estudiat teòricament, pero no va ser observat fins a 2007 en un experiment realisat per David Cassidy i Allen Mills en l'Universitat de Califòrnia, Riverside.[1] Els investigadors varen fer molècules de positronio en disparar fas concentrats de positrones sobre una película prima de diòxit de silici poroso. En desaccelerar sobre el sílice, els positrones varen capturar electrons simples per a formar àtoms de positronio. Dins del sílice, estos varen sobreviure lo suficient per a interactuar, formant vaig donar-positronio molecular.[2] Alvanços en capturar i manipular positrones, i tècniques d'espectroscòpia permeten estudiar les interaccions Ps-Ps.[3] En 2012, Cassidy et al. varen ser capaços de produir l'estat L=1 de positronio molecular excitat.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ J. A. Wheeler, Polyelectrons, Annals of the New York Academy of Sciences 48, #3 (1946), pp. 219–238.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ D. B. Cassidy, V. E. Meligne, and A. P. Mills, Jr., “Production of a fully spin-polarized ensemble of positronium atoms”, Phys.
- ↑ Physical Review Letters.108(13)doi:10.1103/PhysRevLett.108.133402.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Di-positronio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.