Valéncia ciutat de 15 minuts
Valéncia ciutat de 15 minuts és una iniciativa urbanística i política impulsada per l'Ajuntament de Valéncia i la Generalitat Valenciana a partir de 2020, l'objectiu de la qual és transformar la ciutat en un entorn sostenible, resilient i accessible, en el que els servicis bàsics estiguen disponibles a una distància de 15 minuts a peu o en bicicleta des de qualsevol punt del teixit urbà. El concepte s'ha estés també a l'àrea metropolitana baixe la noció complementària de “ciutat de 25 minuts”.
Orige i contextEditar
El concepte de “ciutat de 15 minuts” fon popularisat per l'urbaniste Carlos Moreno i adoptat internacionalment per ciutats com París, Milà o Portland. En Valéncia, va començar a aplicar-se en 2020 en el desenroll del Pla Especial de Nazaret,[1] i es va integrar progressivament en els plans urbanístics i de movilitat sostenible.[2] L'elecció de Valéncia com a Capital Verda Europea 2024 va reforçar este enfocament, integrant polítiques d'urbanisme de proximitat, reducció del tràfic motorisat, regeneració verda i resiliència climàtica.
Principals actuacionsEditar
Urbanisme i proximitatEditar
Diversos plans urbanístics han adoptat els principis del model 15‑25 minuts:
- Pla Especial de Nazaret (2020): reorganisació del barri en prioritat peatonal i servicis de rodalia.[1]
- Pla de Benimaclet (2024–2025): reducció d'edificabilitat, creació d'un parc central, i protecció de l'horta confrontant.[3]
- PAI del Grao (2025): més del 80 % de l'espai destinat a zones verdes, superpomes i movilitat activa.[4]
Capital Verda EuropeaEditar
La designació de Valéncia com a Capital Verda Europea en 2024 va promoure una agenda migambiental ambiciosa:
- Ampliació del Jardí del Túria i nous corredors verts.
- Proyectes de drenage sostenible (SUDS) i adaptació hídrica.
- Impuls a la movilitat elèctrica i reducció d'emissions.
Reconstrucció post-DANAEditar
Despuix de la DANA d'octubre i novembre de 2024, que va causar greus inundacions en barris del sur com La Torre, Faitanar o Castellar-l'Oliveral, el model de ciutat de proximitat fon reivindicat com a estratègia de resiliència urbana. La reconstrucció va incloure:
- Participació de comités veïnals en la planificació.
- Proyectes de regeneració verda i millora del drenage urbà.
- Iniciatives per a garantisar servicis essencials en zones afectades.
ControvèrsiaEditar
A partir de l'any 2025, diversos colectius ciutadans i partits polítics han expressat preocupació pel desmantellament o ralentisació dels principis de proximitat urbana en favor de models urbanístics més orientats al tràfic motorisat o a l'edificació intensiva. Un dels casos més notables va ser la controvèrsia entorn al corredor vert del sur (bulevar García Lorca), en el que més de 43.000 firmes veïnals varen reclamar la seua eixecució sense vials per a coches.[5]
ReferènciesEditar
- ↑ 1,0 1,1 La València de los 15 minutos se pone en marcha por Natzaret
- ↑ Directrices para el desarrollo de ESTRATEGIAS DE REGENERACIÓN URBANA para municipios de la Comunitat Valenciana
- ↑ València presenta los nuevos criterios del plan urbanístico de Benimaclet: menos vivienda libre y más terciario para atraer innovación
- ↑ El PAI del Grao de València incluirá más de 3.000 nuevas viviendas en torres de hasta 42 pisos de altura
- ↑ Más de 43.000 firmas vecinales reclaman un corredor verde, sin vial de coches que lo atraviese, en los barrios del sur de Valencia