Vallis
Vallis o valls (plural valls) és la paraula llatina para vall, utilisada en geologia planetària per a nomenar característiques de forma de relleu en atres planetes.
Els científics varen usar la paraula vallis per a denominar les antigues valls fluvials que varen descobrir quan varen enviar les primeres sondes a Mart. Els orbitadores del Programa Viking varen causar una revolució en les nostres idees sobre la presència d'aigua en Mart, en trobar enormes valls fluvials en moltes àrees. Les cambres de les naus espacials varen mostrar que les inundacions varen travessar assuts, varen excavar valls profundes, varen erosionar regates en el llit rocós i varen recórrer mils de quilómetros.[1][2][3] Algunes valls en Mart (com Mangala Vallis, Athabasca Vallis, Granicus Vallis i Tinjar Valls) comencen clarament en forma de fosses. Per un atre costat, alguns dels grans canals d'eixida comencen en àrees baixes plenes d'enrunes, cridades caos o terreny caòtic. S'ha sugerit que enormes cantitats d'aigua varen quedar atrapades baix pressió per baix d'una grossa criósfera (capa de sol congelat). Després l'aigua s'hauria lliberat sobtadament, potser despuix de la ruptura de la criósfera per una falla.[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hugh H. Kieffer (1992). Mars, University of Arizona Press. ISBN 978-0-8165-1257-7.
- ↑ Raeburn, P. 1998. Uncovering the Secrets of the Ret Planet Mars. National Geographic Society. Washington D.C.
- ↑ Moore, P. et al. 1990. The Atles of the Solar System. Mitchell Beazley Publishers NY, NY.
- ↑ Carr, M. 1979. Formation of martian flood features by release of water from confined aquifers. J. Geophys. Res. 84: 2995-3007.
- ↑ Hanna, J. and R. Phillips. 2005. Tectonic pressurization of aquifers in the formation of Mangala and Athabasca Valls on Mars. LPSC XXXVI. Abstract 2261.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vallis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.