Valuación d'inventaris

Tradicionalment, els inventaris varen ser vists, més allà de la gestió empresarial, com un mal necessari per a garantisar la continuïtat de la producció, no obstant, la gestió empresarial actual està necessitada d'una adequada gestió i control dels inventaris, a on deu primar el criteri de mantindre les cantitats mínimes necessàries que garantisen la continuïtat de tot el fluix en la cadena llogística que permeten absorbir l'impacte de la variabilitat i incertitut associades a l'operació, garantisant la màxima satisfacció del client i l'eficiència de l'entitat.

L'importància d'eixercir un control eficaç dels inventaris es basa que en tindre un bon maneig es pot donar un millor servici al client perque es conseguix controlar demanats atrassats o falta d'artículs per a la venda. Aixina mateix, un bon inventari significa una bona producció perque es pot tindre disponible tota la contabilitat d'inventaris.

La contabilitat d'inventaris involucra dos importants aspectes:

El cost de l'inventari comprat o manufacturado necessita ser determinat.

Dit cost és retingut en els contes d'inventari de l'empresa fins que el producte és venut.

La valuación d'inventaris és el procés en que se selecciona i s'aplica una base específica per a evaluar els inventaris en térmens monetaris.

A continuació es presentaran 4 métodos de valuación d'inventaris que són els que comunament s'utilisen en les empreses:

Identificació específica: cada artícul venut i cada unitat que queda en l'inventari estan individualment identificades

Primeres entrades primeres eixides (PEPS) (en anglés FIFO): els primers artículs en entrar a l'inventari són els primers en ser venuts (cost de vendes) o consumits (cost de producció). L'inventari final està format pels últims artículs que varen entrar a formar part dels inventaris.

Últimes entrades primeres eixides (UEPS) (en anglés LIFO): El método UEPS per a calcular el cost de l'inventari és l'opost del método PEPS. Els últims artículs que varen entrar a formar part de l'inventari són els primers en vendre's o consumir-se. En este método no deu costejar-se un material a un preu diferent, sino fins que la partida més recent d'artículs s'haja agotat i aixina successivament. Si es rep en almagasén una nova partida, automàticament el cost d'eixa partida es torna el que s'utilisa en les noves eixides.

Cost Promig: Est és el método més utilisat per les empreses i consistix en calcular el cost promig unitari dels artículs. El primer pas per a poder crear una valuación d'inventaris utilisant cost promig és traure el cost unitari de l'inventari final. Este es calcula a través del total de costs acumulats —costs totals menys l'inventari final— entre el total d'unitats equivalents. Dins dels costs estan: els de productes en procés,  inventari inicial, de materials, mà d'obra, despeses de producció, i indirectes. Eixe cost unitari es desglossa en una cèdula d'aplicació del cost, i el cost final de l'inventari deu ser igual al número total d'unitats equivalents pel cost promig de cada unitat. Cada volta que s'efectue una compra nova es deurà calcular el cost unitari promig. Este nou cost sorgix de dividir el saldo monetari entre les unitats existents, per la qual cosa les eixides de l'almagasén que es realisen despuix d'esta nova compra es valuarán al nou cost i aixina successivament.

Els inventaris de mercaderies es poden dur tant pel sistema perpetu o pel sistema periòdic, en el primer, l'inventari s'afecta cada volta que comprem i/o venem mercaderies, mentres que el segon no es registren els moviments de l'inventari, sino que al final del periodo contable es procedix a un conteo físic per a calcular l'existència en el negoci.

APLICACIÓN DE LOS MÉTODOS

En el següent eixemple es pretén explicar l'aplicació de cada u dels métodos per a la fixació del cost de mercaderies en l'inventari.

Inventari inicial - Cantitat: 10 unitats - Cost unitari: $ 10 000 - Valor total: $ 100 000

Compres - Cantitat: 30 unitats - Cost unitari: $ 15 000 - Valor total: $ 450 000

Cantitat total - Cantitat: 40 unitats - Cost unitari: ?? - Valor total: $ 550 000

Vendes periodo - Cantitat: 35 unitats - Cost unitari: ?? - Valor total: ??

Inventari final - Cantitat: 5 unitats - Cost unitari: ?? - Valor total: ??

Promig ponderat

Valor total      = $550 000 = $13 750

Cantitat total        40

El valor promig del cost per artícul és de $13 750
El valor de l'inventari final = 5 Uniu. * $13 750 = $68 750
L'inventari final queda valorat al cost promig mercaderia en existència.

PEPS o FIFO

Valor de l'inventari final = 5 Uniu. * $15 000 = $75 000. L'inventari final queda valorat al cost de l'última mercaderia en existència, explicat a continuació.

Hi havia 10 unitats de $ 10 000 que varen entrar primeres.

Es varen comprar 30 unitats de $ 30 000 que varen entrar segones.

Es varen vendre 35 unitats:

Primer les 10 primeres en entrar a $ 10 000, que varen ser les primeres en eixir (First in, first out)

Després, de la segona tanda de 30 unitats en cost $ 15 000, es varen vendre 25, quedant solament 5 d'esta tanda.

UEPS o LIFO

Valor de l'inventari final = 5 Uniu. * $10 000 = $50 000. L'inventari final queda valorat al cost de la primera mercaderia en existència, explicat a continuació.

Hi havia 10 unitats de $ 10 000 que varen entrar primeres.

Es varen comprar 30 unitats de $ 30 000 que varen entrar segones.

Es varen vendre 35 unitats:

Primer es va vendre entera la segona tanda de 30 unitats en cost $ 15 000, perque varen ser les últimes en entrar (Last in, first out).

Després, varen eixir 5 de les 10 primeres en entrar a $ 10 000, sent estes les últimes en eixir.

COMPARACIÓN DE LOS MÉTODOS

L'impacte de la valuación dels inventaris a partir de l'us de diferents fòrmules de medició, considerant l'increment o reducció dels preus, l'impacte que té en els estats financers, també afecta als indicadors que deriven d'ells. Algunes persones consideren millor el método d'últimes entrades, primeres eixides (UEPS) per a l'anàlisis de rendiment, ya que presenta una millor mida de l'utilitat. Mentres que, per a analisar els actius i la posició financera, el método de primeres entrades primeres eixides (PEPS) és l'utilisat.

L'aplicació de diferents tècniques per a determinar el cost de l'inventari té un impacte directe en l'import reconegut com a impost als guanys durant un periodo contable. En periodos a on els preus s'incrementen, el método de primera entrada, primera eixida (PEPS), ocasiona que l'ingrés del periodo siga major, per lo tant, l'impost també ho serà, en comparació al método d'inventari promig ponderat. Baixe l'aplicació de la tècnica identificació específica, l'import d'imposts durant un periodo dependrà dels inventaris que hagen segut donats de baixa en eixe periodo.

Per als individus de l'entitat que té la responsabilitat d'eixercir com a gerents, normalment els convé reportar ingressos elevats cada periodo, ya que és comú que ells reben beneficis a partir d'este indicador. Utilisant la tècnica d'identificació específica, l'ingrés pot ser manipulat, per a reportar ingressos elevats cada periodo. Al contrari, el método de primera entrada, primera eixida (PEPS) i el de cost promig ponderat no oferixen esta llibertat, causen impactes diferents en l'utilitat del periodo

Els guanys pel manteniment de l'inventari en l'entitat durant periodos algunes voltes prolongats és eliminada a través de l'implementació del método d'última entrada, primera eixida (UEPS).

Referències

Colín, Juan García. Contabilitat de Costs. Mèxic: McGraw-Hill Interamericana, 2008.

Raiborn, Henry R. Anderson i Mitchell H. Conceptes Bàsics de Contabilitat de Costs. Mèxic DF: Companyia Editorial Continental, 2001.

Meigs Bettner. Contabilitat la base per a decisions gerenciales

Martín Hernández Villegas

Garrison, R., Noreen, E., & Brewer, P. (2008). Contabilitat administrativa. Mc. Graw Hill, 626. Retrieved from http://www.redalyc.org/exportarcita.oa?aneu=25701106

Gerardo, G.-C., & Nora I, A. de G. (2013). Contabilitat Financera. Journal of Chemical Information and Modeling, 8. https://doi.org/10.1017/CBO9781107415324.004