Vampire Hunter D

Vampire Hunter D (バンパイアハンターD, lit. Caçador de vampirs D^?) és una série de noveles creades per Hideyuki Kikuchi, en dissenys i ilustracions de Yoshitaka Amano. Estes noveles s'han fet molt famoses en Japó des de que Kikuchi va publicar la primera en 1983, que ya ha tingut innumerables reedicions en Japó.

Fins a la data, s'han publicat vintissís noveles en la série principal -algunes noveles comprenen fins a quatre volums-. La série també ha segut adaptada al anime, radioteatro, mànega, adaptacions al còmic occidental, un videojoc, aixina com una colecció de contes, llibres d'art i una guia complementària.

Concretament, la primera película, llançada en 1985, es va basar en el primer llibre i va tindre el títul de Vampire Hunter D (de la mateixa manera que la novela). Fins a l'any 2000, no es va fer una atra adaptació de Vampire Hunter D a l'anime. Esta nova película, dirigida per Madhouse, va tindre el nom de Vampire Hunter D 2000 en Japó, mentres que en Estats Units i Europa va rebre el nom de Vampire Hunter D: Bloodlust.

En l'any 2005, va aplegar a Estats Units la primera traducció oficial a l'anglés de les noveles de Kikuchi, pero només s'han publicat huit de les dèsset que va escriure.

Actualment, gràcies a l'editorial Dolmen, s'estan publicant en Espanya una série de còmics basats en les noveles de Kikuchi. Les ilustracions d'estos còmics varen estar a càrrec de Saiko Takaki, elegida com a ilustradora pel propi Kikuchi per a adaptar les seues noveles al mànega.

Argument

Ambientades en un futur lluntà, les noveles narren les aventures de D, un damphiro (ser mitat humà i mitat vampir), un home sério i callat que vares vore una armadura negra, capell i una espasa. En la seua mà esquerra viu un ser paràsit cridat Simbionte en el qual parla, i que li indica lo que té que fer en certs punts, ademés de menjar-se als seus enemics (açò és, la seua energia). Des del principi de la trama, se sap que D és l'únic fill illegítim del rei i deu dels vampirs (Drácula).

D deambula per una Terra posnuclear en el futur lluntà, vivint aventures que combinen elements dels gèneros pulp: Wéstern, ciència ficció, terror i horror lovecraftiano, alta fantasia, folclore i ciència ocultiste. El planeta, una volta aterrorizado pels elegants pero cruels Nobles (vampirs), antics dimonis, mutantes i les seues creacions tecnològiques, ara està tornant llentament a una sòrt d'orde i control humà, gràcies, en part, a la decadència que va provocar la caiguda de la raça dels vampirs, al continu enrossinament dels habitants de la frontera i al sorgiment d'una casta de caçadors a sòu independents que eliminen les amenaces sobrenaturals.

En algun moment de 1999, va ocórrer una guerra nuclear. La noblea estava composta per vampirs que planejaven una possible guerra nuclear i confiscaven en els seus refugis tot lo necessari per a reconstruir la civilisació. Utilisen la seua ciència combinada en la màgia per a restaurar el món a la seua image. Casi totes les criatures màgiques són producte de l'ingenieria, i un número molt chicotet correspon a dimonis que varen sobreviure al holocaust nuclear. A pesar de que la seua tecnologia és lo suficientment gran com per a crear un substitut de la sanc com a aliment, encara preferixen alimentar-se de humans. Com a tal, creen una civilisació a on els vampirs i els humans coexistixen, en algun moment convertint el planeta en parcs i ciutats. La societat finalment s'estanca quan la tecnologia dels vampirs perfecciona la profecia científica, lo que determina que estan en el cenit de la seua existència i, per lo tant, estan condenats a caure, derrocats pels humans. La raça humana també es transforma en este moment, en la por de que els vampirs s'entrellaçaren en la seua genètica i l'incapacitat de recordar les debilitats dels vampirs com l'all i els crucifixos.

A diferència dels vampirs tradicionals, la noblea té la capacitat de reproduir-se sexualment, encara que la seua descendència deixa d'envellir permanentment despuix d'alcançar la madurea física, havent heretat l'immortalitat dels seus pares vampirs.

Adaptacions

S'han fet dos películes basades en les històries i personages de Kikucho. La primera, Vampire Hunter D, en 1985, adaptació del primer llibre de nom homònim, i Vampire Hunter D: Bloodlust, película realisada en l'any 2000, basada lliurement en Demon Deathchase, el tercer llibre de la saga. Ademés, este últim títul li'l va dur a l'univers gamer en un joc per a PlayStation que té el mateix nom.

Vampire Hunter D

Doris Lang, la filla òrfena d'un difunt caçador de hòmens llop, és atacada i mossegada pel Comte Magnus Lee, un senyor vampir de 10,000 anys d'edat que ha decidit prendre-la com la seua dòna, no obstant la jove convenç a D, el caçador de vampirs, que la protegixca de Magnus. Pero el noble vampírico és solament un dels seus problemes. Larmica, la filla del Comte, i Garou, el seu sirviente licántropo, estan decidits a matar a Doris abans que permetre que Magnus "ultrage" la seua casta incorporant-la a la seua família. En paralel, deuen bregar també en Greco Roman, el fill de l'alcalde, qui s'ha encaprichado en la bella jove i veu este incident com l'oportunitat per a posseir a Doris, pero D es mostra dispost i capacitat per a mantindre a ralla tant a sers sobrenaturals com als humans que desigen posar les seues mans en la chicona.

Esta película és una adaptació de Vampire Hunter D, el primer dels 17 llibres publicats. En Espanya, va ser llicenciada per primera volta en 1986 en format VHS.

Vampire Hunter D: Bloodlust

En la segona entrega d'esta franquícia, Charlotte, filla de la família més rica de la regió, és aparentment raptada pel vampir Meyer Link, qui habita en el misteriós castell Chayffe. El pare de Charlotte convoca a dos equips de caçadors per a rescatar-la: el primer equip en acodir són els cridats Germans Markus, mentres que l'atre és D. Abdós equips es voran enfrontats pel fet de ser "competència" i perque la paga consistix en 20 millons de dólars. La trama es complica, ya que, aparentment, Charlotte no va ser raptada, sino que ella va escapar en Meyer per la seua pròpia voluntat. Apareixerà la misteriosa Carmilla, reina dels vampirs.

En Argentina, la película va ser llançada a la venda en DVD (en el doblage nortamericà i subtítuls en espanyol) per Argentina Video Home (AVH) —baixe llicència d'Urban Vision— el 22 de giner de 2014 per a Capital Federal i el 5 de març de 2014 per a l'Interior. Dita edició va ser també llançada en Chile per Edisur el 29 d'abril de 2014. També es va llicenciar en Espanya en DVD per Mànega Films en el seu propi doblage en 2003.

Vampire Hunter D: el videojoc

Inspirat en les películes de Vampire Hunter D es va llançar un videojoc per a la consola PlayStation. Encara que es diu simplement Vampire Hunter D, en realitat es basa en la segona entrega (Bloodlust). En ell, es pren el control de D a qui se li havia oferit una recompensa per entrar a l'enorme castell Chayffe i rescatar a Charlotte del vampir Meier Link, i salvar-se a sí mateixa d'un mal encara major que habita en eixe lloc.

Este joc va ser llançat en el 2000 per la companyia Jaleco. Va tindre males crítiques per part dels experts i pels fanes de la franquícia, els qui dien que era massa curt i llineal, ademés de no oferir molt Replay Value i de ser un joc del gènero Survival Horror. Uns atres criticaven que no capturava l'emoció i l'acció de la película en el que estava basat, pero que no era un mal joc, sino mal dissenyat i en un curt temps per al seu llançament oficial la qual cosa sempre és un problema per als videojocs per falta de desenroll.