Variació solar

Variació solar és el nom que se li dona a totes aquelles variacions que ocorren en el Sol. Es tracta de fluctuacions en la cantitat d'energia emesa pel Sol. I es poden donar a dos nivells. Variacions en la lluminositat i en el vent solar o camp magnètic. Abdós solen estar interrelacionadas i tenen efectes visibles com les taques solars. i tot, el valor mig de la radiació solar, 1366 W/m², a penes canvia (vore constant solar). De fet les oscilacions produïdes pel cicle de les taques solars no van més allà de 1 W/m².

Variació a llarc determini

Artícul principal → Evolució estelar.

La temperatura mija de la Terra depén, en gran mida del fluix de radiació solar que aplega. Es podria pensar que el clima també pot vore's influït pel Sol en la mateixa mida, pero no és aixina. El Sol és una estrela de tipo G, en fase de seqüència principal, molt estable, per lo que el seu fluix es manté casi constant en el temps. El fluix de radiació és, ademés, el motor dels fenomens atmosfèrics ya que aporta l'energia necessària a la atmòsfera per a que estos es produïxquen. Pero degut a que eixe aporte d'energia a penes si varia en el temps no es considera que siga una contribució important per a la variabilitat climàtica.

A pesar de tot, el Sol sí influïx a molt llarc determini. S'ha calculat per mig de models numèrics que un aument d'un 1% en el seu lluentor provocaria que la temperatura mija atmosfèrica pujara un o dos graus, segons el model. Se sap, ademés, que la lluminositat solar aumenta en el temps, un 10% cada 1000 millons d'anys, degut a que la pressió en l'interior del Sol també aumenta per a compensar el paulatí agotament del hidrogen (vore evolució estelar). Estos increments de lluminositat si be són despreciables a curt i mig determini sí són destacables a llarc determini. Inexorablemente, el Sol anirà lluint cada volta més fins que, aproximadament dins de 1000 millons d'anys, els oceàs escomencen a evaporar-se. De fet eixe aument de lluentor persistix des de que es va formar la estrela pero nostre planeta ha segut capaç d'adaptar-se a eixos canvis, fins ara, ya que són lo suficientment llents com per a que no desequilibren el sistema. Com s'ha dit, a molt llarc determini aplegarà un moment en que la lluentor solar trencarà el nostre cicle atmosfèric i desencadenarà un efecte hivernàcul descontrolado que potser convertixca al planeta en un nou Venus.

Taques solars i activitat solar

Archiu:Solar-cycle-data.png

Variacions de la lluminositat solar a lo llarc del cicle de les taques solars durant els últims 30 anys.

Artícul principal → Taca solar.

La variació solar més coneguda és la dels cicles de les taques solars, d'11 anys de duració. Se sap que existix un màxim de la lluentor quan el número de taques és màxim i un mínim quan casi no hi ha. No obstant, eixa variació d'intensitat, és de tan sol un 0,1% (1365,5 - 1367,0 W/m²) per lo que els seus efectes són casi insignificants. Per un atre costat el periodo d'eixes variacions és tan curt que els factors moderadors terrestres, com els oceàs o les núvols, impedirien que feren un efecte sensible per simple inèrcia tèrmica.

Existixen atres cicles de major duració i, per això, de major influència en el clima. Es tracta sobretot del cicle de Gleissberg, en un periodo de 72 a 83 anys, causant del famós Mínim de Maunder que, segons sembla, va originar la menuda edat de gèl. La variació d'intensitat d'estos cicles és, més o menys, del mateix orde que el dels cicles d'11 anys pero en la diferència de que es produïx en un periodo més dilatat de temps suficient com per a ocasionar alguns canvis climàtics apreciables.

S'han fet varis estudis tenint en consideració el número de taques solars (de les quals es tenen registres de varis sigles arrere) usant estes senyes com a patró de la irradiancia solar (de la qual solament es tenen senyes precises de fa unes poques décades).