Anar al contingut

Ventilació Mecànica Domiciliària

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La ventilació mecànica domiciliària (VMD) és un soport vital que s'utilisa en el tractament de pacients que patixen insuficiència respiratòria crònica greu. L'us de VMD es fa en la finalitat de millorar la calitat de vida dels pacients i dels seus familiars, ya que l'estar en hospital sol ser desgastante per a abdós parts, per a això és important que es conte en un disseny adequat per a les necessitats del pacient. El procés de la VMD és molt complex, puix és recomanat que ans que es porte a terme dins de la llar del pacient, es realise en un àrea intrahospitalaria o externa (la que deurà contar en tot l'equip, personal i infraestructura adequada), en la qual se'ls instruïxca tant al pacient com als seus familiars o els seus cuidadors cóm és que es realisaran els diferents contes que es requeriran, el perqué de l'utilisació de la ventilació mecànica i cóm és que esta es portarà a terme. Açò es fa en la finalitat de que es vaja acoplant i coneixent tot lo relacionat en este procés, com lo són l'equip, els contes i el tractament, pero encara més per a vore si l'evolució en el pacient és la correcta, i aixina poder definir si és candidat per a poder portar a terme la VMD en la seua llar.[1]

Quan el mege se cerciore de que el pacient està acoplat al ventilador i té una estabilitat mèdica, es podrà planificar junt en els seus familiars, el trasllat i tractament per a portar a terme la VMD. És de vital importància que els familiars i/o cuidadors de pacient, coneguen lo bàsic del ventilador com els paràmetros, el suministrament d'electricitat, les alarmes, la neteja i el seu manteniment.[2]

Història

[editar | editar còdic]

La Ventilació mecànica té com a fi la substitució parcial o tal de la funció dels pulmons en persones en problemes d'insuficiència respiratòria (IR) causats per alguna patologia. Esta és una forma terapèutica que s'ha vingut utilisant des del sigle XX, pero en alguns casos és requerida per una major prolongació de temps, degut a que en alguns pacients poden donar-se complicacions associades a algun event ocorregut dins del transcurs de la seua evolució o a que la seua patologia inicial aixina ho requerix. En algunes ocasions esta pot ser permanent o definitiva, (segons ho requerixca el pacient). En el cas de pacients en problemes d'insuficiència respiratòria crònica hipercápnica o en malalties en problemes neuromusculars, es requerix que la ventilació mecànica siga prolongada.[3]

Lloa alvanços tant tecnològics com a meges que ha sorgit al pas dels anys, han conseguit que la ventilació mecànica intrahospitalaria deixe de ser l'única opció per a aquells pacients que patixen d'insuficiència respiratòria i per la qual cosa són depenents a un respal ventilatorio. En l'actualitat, es pot manejar a un pacient en ventilació mecànica en la seua pròpia llar, sempre i quan es complixca en els requisits i contes adequats.[2]

Beneficis

[editar | editar còdic]

Els beneficis de la ventilació mecànica domiciliària van des dels individuals fins als colectius, com lo són:

  • Disminució en el risc de contracció de malalties nosocomiales
  • Mejoramiento en la calitat de vida del pacients
  • Disminució en els síntomes de la patologia
  • Aument d'esperança de vida
  • Disminució en els costs sanitaris
  • Reducció en l'ingrés a hospitals d'este tipo de pacients

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 21 d'octubre de 2014.
  2. 2,0 2,1 [ERGON Edicions. Tractat d'Insuficiència Respiratòria. Pilar de Lucas Ramos, Rosa Güell Rous, José Miguel Rodríguez González-More i Antonio Antón Abisu. 1.ª ed., 2006.]
  3. [Arata, Armant. Ventilació Mecànica. Armant Arata i Carlos María Franceschini. 1.ª ed. Buenos Aires: Journal, 2008. 264 pp.]