Anar al contingut

Vestit Tarkhan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vestit Tarkhan

El vestit Tarkhan, nomenat pel cementeri Tarkhan al sur d'El Caire en Egipte a on va ser descobert en 1913, és un vestit de lli que en els seus 5000 anys d'antiguetat és la penyora de roba femenina més antiga conservada.[1][2]

El vestit, en el còdic UC28614B, es troba en la colecció del Museu Petrie d'Arqueologia Egipcíaca del University College de Londres (UCL).[3] Les proves de radiocarbono en 1978 varen datar la peça en el 2362 a. C. encara que una prova posterior en 2015 per l'Universitat d'Oxford afirma, en un 95% d'exactitut, que les dates de confecció del vestit oscilen en realitat entre 3482 i 3102 a. C.[2]

Descobriment

[editar | editar còdic]

El vestit va ser descobert en 1913 durant la segona temporada d'excavacions de Sir Flinders Petrie en la necròpolis de Tarkhan. Durant l'excavació de la mastaba 2050, el vestit junt a un atre lli en l'exterior de la mastaba, es creu que varen ser tirats allí en l'antiguetat i l'arena seca els va cobrir, preservant els artefactes.[3][2] El lli va ser enviat al University College de Londres per al seu anàlisis, a on va permanéixer durant els següents sesenta y cinco anys.[4]

El vestit va ser redescubierto en 1977 per conservadors en el Museu de Victoria i Alberto que estaven classificant i netejant 'draps funeraris'.[3]

El vestit està format per un teixit de lli blanc de 22 a 23 urdimbre i 13 a 14 trames per centímetro creant una ralla grisa en l'urdimbre, possiblement per a un efecte decoratiu. El cos principal del vestit és recte i en 76 cm d'ample, de coll en uve i mànega llarga. La part inferior de la penyora no s'ha conservat, per lo que es desconeix el seu llarc original.[5][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 2019-11-05.
  2. 2,0 2,1 2,2 «[2]». Consultat el 2021-06-04.
  3. 3,0 3,1 3,2 Landi y Hall, 1979, p. 141.
  4. 4,0 4,1 Johnstone, Janet (2015-06-04). Alice Stevenson (ed.). Petrie Museum of Egyptian Archaeology: Characters and Collections, UCL Press, p. 36. ISBN 1910634352.
  5. Landi y Hall, 1979, p. 143.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
141–152.doi:10.2307/1505776.


Referències

[editar | editar còdic]