Anar al contingut

Vesuvianita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vesuvianita

La vesuvianita, també coneguda com idocrasa, és un sorosilicato de fòrmula Ca10(Mg, Fe)2A el4(SiO4)5(Si2O7)2(OH,F)4 que pot presentar-se de color vert, marró, groc, o blau. La vesuvianita apareix com a cristals tetragonals en depòsits de tipo skarns i en calcàreas que han segut someses a metamorfisme de contacte. Els cristals més límpidos solen utilisar-se com gemas.

Va ser descoberta com xenolitos en el mont Vesubio, d'ahí el seu nom i va ser descrita per Abraham Gottlob Werner en 1795.[1]

Varietats

[editar | editar còdic]
  • Una varietat azulada coneguda com cyprina ha segut descoberta en Franklin (Nova Jersey) i en atres localisacions; el blau és per impurees de coure.
  • La californita és un nom a voltes usat per a referir-se a una vesuvianita pareguda al jade, també coneguda pels noms california-jade, american-jade i 'vesuvianita-jade.
  • La xanthita és una varietat rica en manganeso.
  • Durant molts anys es va considerar a la wiluita com una varietat de vesubiana procedent del Wilui, Siberia. Estudis moderns han demostrat que es tracta de dos espècies distintes.[2]
  • Idocrasa és un antic sinònim, a voltes usat per a referir-se a les vesuvianitas que alcançaven la calitat de gemas.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Werner, A.G. (1795) Über Vesuvian
  2. Canadian Mineralogist 36, 1301-1304..


Referències

[editar | editar còdic]