Veta Columbia
La veta Columbia és un dels punts més septentrionals de la terra, ubicat en l'illa Ellesmere, Canadà, el punt més occidental de la costa del mar de Lincoln, un dels braços del oceà Àrtic. És el punt més septentrional de la terra fòra de Groenlàndia i la seua distància al pol nort és de tan sol 769 km (478 milles / 415 milles nàutiques).
Història
[editar | editar còdic]
La veta Columbia va ser alcançat en 1876 per Pelham Aldrich, un tinent de l'expedició de l'explorador britànic George Nares (1875-76).
Ademés de ser un dels punts més propencs al pol, veta Columbia va ser elegit com a punt de partida per Robert Peary en el seu últim intent per a alcançar el Pol en 1909, perque estava lo suficientment alluntat a l'oest com per a estar lliure del gèl que tancava el canal Robeson, l'últim tram del estret de Nares. Des de veta Columbia pensaven alcançar en llínea recta el Pol caminant sobre el gèl de l'oceà Polar. El campament d'hivern i el seu buc Roosevelt estaven situats a unes noranta milles al surest, en veta Sheridan, prop d'Alert.
Peary va utilisar un sistema, el sistema Peary, que es basava en varis equips de respal que anaven desbrossando el camí i deixant víveres en amagatalls. Eixos equips, sempre en trineus de gossos, varen eixir del Roosevelt a partir del 15 al 22 de febrer de 1909, retornant a veta Columbia. L'1 de març l'expedició va salpar de la veta Columbia cap al Pol. El paralel 84° es va creuar el 18 de març i el 86° el 23 de març. La posició final alcançada per Peary és hui dia posada en dubte, ya que les velocitats que va afirmar haver conseguit despuix de la marcha dels últims testics independents fan, en el millor dels casos, dubtar. Peary va retornar a la terra en veta Columbia de nou el 23 d'abril.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabo Columbia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.