Veta Gelidonya
La veta Gelidonya (Plantilla:Lang-tr; en griego: Χελιδωνία, Chelidonia, que significaria 'veta de les oronetes'; en latín: Chelidonium promontorium[1]), en fonts antigues Celidonia, Kilidonia o Killidonia, és una veta o promontori localisat en la península de Teke, localisada en la costa sur d'Anatolia entre el golf de Antalya i la baïa de Finike. En temps romans, era conegut com Promontorium Sacrum. Està en l'extrem dels monts Tauro. Al sur de la veta hi ha un grup de cinc illes conegudes pels romans com Chelidoniae Insulae.[2]
Junt a esta veta es varen trobar els restants d'un naufragi en l'Edat de Bronze tardana (c. 1200 a. C) Per la composició de la càrrega i la naturalea de l'embarcació, s'ha sugerit que el mercant va partir d'algun port situat en Síria (potser d'Ugarit) i va seguir una ruta que li va dur a algun lloc de l'illa de Chipre abans d'internar-se en el Egeo.[3] Els restants de la nau es varen trobar a una profunditat d'uns 27 m,[4] sobre un fondo rocós irregular. Va ser localisat en 1954, i l'excavació es va iniciar en 1960 dirigida per Peter Throckmorton, George F. Bass i Frédéric Dumas. Entre les troballes varen trobar peces de ceràmica, raspadors de coure, lingots de coure i estany, i peses mercants.
En les proximitats de la veta es va entaular entre el 14–16 de juliol de 1616 la coneguda com batalla de la veta Celidonia, quan una chicoteta esquadra espanyola baixe el mando de Francisco de Ribera que navegava al voltant de Chipre va ser atacada per una flota otomana que la superava àmpliament en efectius. A pesar d'açò, els barcos cristians, en la seua majoria galeones, varen conseguir repelir als turcs, l'armada dels quals consistia principalment en galeras, i infligirles greus pèrdues.
Naufragi de l'Edat de Bronze
[editar | editar còdic]Història del descobriment
[editar | editar còdic]En 1954 Kemal Llaures, un buç de Bodrum que recolectava esponges en el barco Mandlinci, hi havia vist els restants d'un barco afonat prop de la veta. En 1958 va comentar la seua troballa al fotoperiodista Peter Throckmorton, que treballava en la confecció d'un catàlec de naufragis en la costa turca.
Throckmorton va conseguir identificar el lloc en 1959 i va convéncer al Museu d'Arqueologia i Antropologia de l'Universitat de Pennsilvània per a que patrocinara una excavació del lloc. El llavors jove arqueòlec George Bass, que estava treballant en el seu doctorat en l'Universitat, va ser enviat a supervisar l'excavació arqueològica del lloc. Varen retornar en 1960 havent completat la primera excavació arqueològica d'un naufragi baix l'aigua en la seua totalitat. Va ser, en la seua época, el naufragi més antic conegut, únicament superat despuix pel descobriment del derelicte de Uluburun a principis dels anys 1980. Est va ser un dels primers proyectes que varen dur al desenroll del camp de l'arqueologia subaquàtica, junt en l'excavació dels barcos vikingos Skuldelev, en Roskilde en 1962, i del descobriment i recuperació del barco de guerra suec Vasa, en 1961.
En 2010, George Bass, Nicolle Hirschfeld i Harun Özdaş varen realisar nous treballs en el lloc del naufragi i varen trobar atres artefactes procedents del mateix.[3]
Troballes
[editar | editar còdic]En l'excavació han segut trobats lingots de coure i estany, ferramentes, armes, peses de pedra i de metal, ceràmica, restants d'aliments i atres objectes que provablement anaren objectes personals de la tripulació, com escarabeos, contes de collar, sagells i llànties. Un dels sagells s'ha datat en el XVIII Sobre els escarabeos, estos han segut datats entre el Segon periodo intermig d'Egipte i el XIII
S'ha sugerit que els lingots de coure, que eren la principal càrrega del derelicte, servirien com a mig de pagament en transaccions econòmiques. L'orige del coure és chiprà, segons els estudis realisats, pero es desconeix la procedència de l'estany. S'estima que els restants d'armes i atres objectes metàlics que s'han trobat pertanyien a objectes en desús que estaven destinats a ser fosos per a ser reciclats en metal. Entre les ferramentes trobades, hi havia algunes per a us agrícola i unes atres que formaven part de l'equip d'a lo manco un expert en treballs de metalúrgia. Les peses podrien indicar la presència d'un o varis mercaders a bordo. La ceràmica es troba en mal estat de conservació i el seu orige podria ser siri, chiprà o micénico.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tito Livio XXXIII, 41.
- ↑ (1859) A Gazetteer of the World: Or, Dictionary of Geographical Knowledge, p. 520.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2011).Kubaba.(2)
- 75-82.ISSN 1647-7642.Consultat el 22 de juny de 2020.
- ↑ Cline, Eric H. (2012). The Oxford Handbook of the Bronze Age Aegean, Oxford University Press, pp. 797. ISBN 0-19-987360-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabo Gelidonya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.