Viages en l'Antiguetat clàssica
Viages en l'antiguetat clàssica. En l'Antiguetat clàssica, el desplaçament a llargues distàncies constituïa una activitat especialisada i, en freqüència, restringida a finalitat concretes. La majoria dels viages responien a necessitats de caràcter militar, diplomàtic, estatal o comercial. No obstant, també existien motivacions d'índole social i cultural, com el pelegrinage a santuaris religiosos, l'assistència a festivals —entre ells els Jocs Olímpics antics—, visites a oràculs o desplaçaments per raons de salut cap a balnearis i aigües termals.
El transport terrestre es realisava principalment a peu, a cavall o en carruages, seguint una ret de calçades pavimentadas i camins de terra que enllaçaven ciutats, ports i enclavaments estratègics. El transport marítim, fonamental per al comerç i la comunicació entre regions del mar Mediterrànea, depenia d'embarcacions a vela i rem, la travessia del qual estava condicionada pels vents, les corrents i l'estació de l'any; la navegació hivernal era especialment perillosa i a sovint evitada.
Les infraestructures de respal incloïen ports, posades, estacions de postes i mercats, que facilitaven el moviment de persones, animals i mercaderies. No obstant, viajar implicava un elevat cost econòmic i riscs significatius, com a atacs de pirateria o bandolerisme, naufragis i malalties. Pese a estes dificultats, els viages varen eixercitar un paper essencial en la difusió d'idees, bens i costums a lo llarc del món grecorromano.
Context històric
[editar | editar còdic]Les primeres formes de viage de llarga distància en el món mediterràneu varen sorgir en les regions que hui coneixem com Egipte i Iraq. En Egipte, el Nilo funcionava com una via natural per al comerç i el transport. En el Propenc Orient, la navegació pels Tigris i l'Éufrates es complementava en desplaçaments terrestres en vehículs similars a carretas, tirats per bous.[1] Posteriorment, es va desenrollar el carro de guerra, que en un principi va ser d'us exclusiu de la realea, pero en el temps va adquirir un paper clau en els conflictes bèlics. En esta regió també varen sorgir sistemes de camins extensos, encara que no especialment sofisticats, que més vesprada serien conectats i millorats pels perses.
El principal motor del desenroll dels viages i l'infraestructura que els sustentava, tant en Egipte com en el Propenc Orient, va ser la conquista i el domini territorial, una tendència que es va prolongar en Grècia i Roma. No obstant, existixen evidències de viages en fins turístics en Egipte, a on visitants i escrigues acodien per a contemplar i documentar les piràmides i atres monuments religiosos.[2]
Viages marítims i fluvials
[editar | editar còdic]
Els primers viages marítims varen tindre lloc en el Nilo i en atres rius del Propenc Orient. Davant l'escassea de camins en l'antiga Grècia, la forma més eficient de transportar grans cantitats de mercaderies, com l'oli d'oliva, era per mar. Els barcos grecs es construïen en distints tamanys, i els més grans podien transportar fins a 500 tonellades de càrrega.[3] A pesar de la dependència del clima favorable, els viages marítims curts requerien relativament poca preparació, més allà de l'embalage i la gestió del barco, encara que existia el risc de pirates i seqüestres en fins de rescat.[4]
Per als romans, la mar estava pràcticament lliure de pirates gràcies al seu poder militar. No obstant, el temor als naufragis causats per tormentes era major i freqüentment mencionat en la poesia i la vora.[5] Viajar per mar resultava molt més cómodo que fer-ho per terra, encara que no era possible durant tot l'any per les marees i atres condicions climàtiques.
Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Álvarez, Rosa-Araceli Santiago. “II.1. De hospitalitat a estrangeria”. Faventia: 89–111. ISSN 2014-850X.
- “Exploring Pompeii: Discovering Hospitality through Research Synergy” . Tourism and Hospitality Research 7 (2): 89–99. doi:. ISSN 1467-3584.
- (2001) Travel and geography in the Roman Empire, C. E. P. Adams, Ray Laurence (eds.), London ; New York: Routledge. ISBN 978-0-415-23034-6.
- Braga, Corin. “Voyages utopiques et SF dans deux romans grecs antiques”. Caietele Echinox 46: 301–322. doi:. ISSN 1582960X.
- (2012) Greek and Roman festivals: content, meaning, and practice, Oxford: Oxford university press. ISBN 978-0-19-969609-3.
- Casson, Lionel (1974). Travel in the ancient world, Toronto: Hakkert. ISBN 978-0-88866-542-3.
- Chevallier, Raymond. Roman roads, 1. publ edició, Berkeley: Univ. of Califòrnia Pr. ISBN 978-0-520-02834-0.
- Dymowski, Arkadiusz. “Agents in rebus. Antyczny rodowód współczesnych słożb specjalnych [Agents in rebus: L'antic orige dels servicis d'inteligència contemporàneus]”. Przegląd Bezpieczeństwa Wewnętrznego 5 (8): 98–105. ISSN 2080-1335.
- Eliot, C. W. J.. “New Evidence for the Speed of the Roman Imperial Post”. Phoenix 9 (2): 76. doi:. ISSN 00318299.
- The impact of mobility and migration in the Roman empire: proceedings of the twelfth workshop of the International network impact of empire (Rome, June 17-19, 2015), Leiden: Brill. ISBN 978-90-04-33477-9.
- The Hellenistic settlements in Europe, the islands, and Àsia Minor, Getzel M. Cohen (ed.), Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-91408-7.
- The Oxford encyclopedia of ancient Greece and Rome, Michael Gagarin (ed.) (vol. 4), Oxford: Univ. Press. ISBN 978-0-19-517072-6.
- Gerolymatos, André (2019). Espionage and treason in classical Greece: ancient spies and lies, Lanham, Maryland: Lexington Books. ISBN 978-1-4985-8338-1.
- Gómez Espelosín, F. Javier. El descobriment del món: geografia i viagers en l'antiga Grècia, Madrit: Akal. ISBN 978-84-460-0952-8.
- Gudeman, Alfred. “The Sources of the Germania of Tacitus”. Transactions and Proceedings of the American Philological Association 31: 93. doi:. ISSN 00659711.
- Philip A. Harland (ed.). Travel and religion in antiquity, Waterloo, Ont.: Wilfrid Laurier University Press. ISBN 978-1-55458-344-7.
- Handley, Mark. Dying on foreign shores: travel and mobility in the clapix-antique West, Portsmouth, RI: Journal of Roman Archaeology. ISBN 978-1-887829-86-1.
- Race and Ethnicity in the Classical World: An Anthology of Primary Sources in Translation, Indianapolis: Hackett Publishing Company, Inc. ISBN 978-1-62466-089-4.
- Kleberg, Tönnes. Hǒtels, restaurants et cabarets dans l'antiquité romaine, Upsala: Almqvist & Wiksells Boktryckeri A B.
- «Schife, dem Tode willkommene Mittel [Barcos, mijos propicis per a la mort]», Auf segelbeflügelten Schiffen dones Meer befahren: dones Erlebnis der Schiffsreise im späten Hellenismus und in der Römischen Kaiserzeit [Navegar per la mar en barcos de vela: l'experiència del viage marítim en el helenisme tardà i en l'época imperial romana], Wiesbaden: Harrassowitz. ISBN 978-3-447-10971-0.
- The Greek city: from Homer to Alexander, Oswyn Murray (ed.), Reprinted edició, Oxford: Clarendon Press [o.a.]. ISBN 978-0-19-814791-6.
- Pajón Leyra, Irene. Entre ciència i maravella : el gènero lliterari de la paradoxografía grega, Prenses Universitàries de Saragossa. ISBN 978-84-15274-61-2.
- (2013) The Cambridge companion to ancient Rome, Cambridge ; New York: Cambridge University Press, pp. 625. ISBN 978-0-521-72078-6.
- Pottier, Bruno. “Els dangers du voyage : banditisme et insécurité sur els routes au IVe siècle et au début du Veu siècle”. Antiquité Tardive 24: 137–147. doi:. ISSN 1250-7334.
- Plantilla:Cite
- Ramsay, A. M.. “The speed of the Roman Imperial post”. Journal of Roman Studies 15 (1): 60–74. doi:. ISSN 0075-4358.
- Romm, James S.. The Edges of the Earth in Ancient Thought: Geography, Exploration, and Fiction, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-20170-2.
- Sillières, Pierre. “La «vehiculatio»(o «cursus publicus») i les «militars viae». El control polític i administratiu de l'Imperi per Augusto”. Studia història. Història antiga (32): 123–141. ISSN 0213-2052.
- Simonet, Florent. “Li voyage dones ambassadeurs romains (legati Romani) dones guerres puniques aux guerres de Macédoine (244-167 av. J.-C.), d’après Tite-Live et Polybe”: 47–55.
- Ancient perspectives: maps and their plau in Mesopotamia, Egypt, Greece & Rome, Richard J. A. Talbert (ed.), Chicago London: The University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-78940-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Viajes en la Antigüedad clásica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ Casson, 1974, p. 23.
- ↑ Casson, 1974, pp. 31-33.
- ↑ Casson, 1974, p. 66.
- ↑ Casson, 1974, p. 72.
- ↑ Gómez Espelosín, 2000, p. 26.