Vicente Valls Gadea
Vicente Valls Gadea (Alcoy, 1895 -Ibídem, 1974),[1] [2] va ser un arquitecte espanyol d'estil racionaliste.
Biografia
[editar | editar còdic]Va estudiar en Barcelona en l'escola de la ciutat, i en l'any 1922, a l'edat de 27, els va concloure, obtenint aixina el seu títul.[3] Va ser arquitecte municipal de Valéncia, Gandia i Ontinyent [4]i professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Valéncia.
En els seus primers anys treballa en proyectes poc coneguts, destacant alguns treballs en Alcoy, com l'iglésia de Sant Jordi (1923-1927), les vivendes en Rigoberto Albors cantó Marquesa de Togores (1924), el Colege Cervantes començat en l'any 1927 entre atres treballs. Durant este periodo colaborarà en els arquitectes Juan Vidal en Alacant i Joaquín Aracil i Aznar en Alcoy.[1]
Durant la guerra civil va estar residint en Palma de Mallorca a on va realisar diversos treballs per a l'ajuntament com el proyecte del Mercat del Olivar.[1]
El llenguage de la seua obra oscila entre el casticismo en la seua época més primerenca, com en el edifici de Papereres Reunides en Alcoy, i el racionalisme en traces expressionistes en la seua etapa posterior. Eixemple de la modernitat d'esta etapa són el edifici Merín, en Cocentaina, un dels primers eixemples d'arquitectura racionalista en la província d'Alacant o el edifici Roca en Valéncia.[1]
També va portar a terme proyectes de reconstrucció d'edificis perjudicats en la lluita nacional, com la reconstrucció total en estil gòtic de la Casa Natalicia de Sant Vicente Ferrer (1944).[2]
Va realisar numerosos edificis de vivendes en el barri del Eixample de Valéncia i el proyecte d'ordenació de la plaja de Gandia.[5] En Valéncia rep, per part de l'ajuntament l'encàrrec de la construcció de 2000 cases econòmiques en la prolongació de la Passejada a la Mar, en lo que pretenia aplegar a ser una Ciutat Jardí.[6] Finalment este proyecte no es va realisar pero existixen vestigis de la ciutat jardí proyectada en la avinguda de Blasco Ibáñez.[1]
Durant el seu periodo com a arquitecte municipal de Valéncia, també va ser responsable de les construccions sanitàries (Hospital Municipal per a Infecciosos, posterior Hospital del Cid[2] i Gota de Llet, aixina com els dispensaris d'higiene infantil promoguts per l'Ajuntament, com el del districte de la Dehesa i el del Botànic, els proyectes del qual va firmar en 1944) i escolars (grup escolar Pare Manjón en el barri de la Torre, proyecte de 1944; el grup escolar Teodoro Llorente,[2] en proyecte de 1945 i ampliació de 1948, i el grup escolar Salvador Tuset en Benicalap, en plans firmats en 1947). També se li va encarregar la construcció per a l'Ajuntament d'estacions sanitàries situades a les afores de la ciutat, per a inspeccionar les mercaderies que entrabar a ciutat.[7][1][2]
Va tindre nou fills. Un dels seus fills, Vicente Valls Abad, naixcut en 1924 en Alcoy, es va ocupar de l'estudi i clients del seu pare i va anar també un reconegut arquitecte en diverses obres arquitectòniques en Valéncia.[8]
Obres
[editar | editar còdic]Algunes de les seues obres per orde cronològic són:
- Iglésia de Sant Jorge (Alcoy), junt a l'arquitecte Timoteo Briet Montaud (1923-1927).[9]
- Edifici de vivendes en el carrer Rigoberto Albors cantó Marquesa de Togores, en Alcoy (1924).
- Frontera lateral del Monasteri del Sant Sepulcro, en Alcoy, d'estil barroc regionaliste. (1925).
- Edifici del Banc d'Espanya, en Alcoy (1927).
- Colege Lluís Vives en Ontinyent, sèu de la Universitat de Valéncia (1927).
- Escoles Nacionals Sant Josep de Calasanz en Ayelo de Malferit (1927). Actualment alberga el Museu Nino Bravo.
- Edifici de Papereres Reunides, en Alcoy (1930).[10]
- Edifici Merín en la Plaça Alcalde Reig número 12, en Cocentaina (1930-1931).[1]
- Edifici Roca, en el carrer Sant Vicente 34, en Valéncia (1934-1936).[1]
- Iglésia parroquial Nostra Senyora del Recobre de Valéncia (1941).[2]
- Iglésia arciprestal de Santa María (Alcoy) junt a l'arquitecte Roque Monllor Boronat (1942).
- Abaixador de Benicalap, en Valéncia. (1942).
- Grup de 203 vivendes per a la Cooperativa de la Vivenda Popular Valenciana junt a l'arquitecte alcoyà José Cort Botí, en Valéncia (1959-1964).
- Antic Centre Sanitari Municipal de l'Ajuntament de Valéncia en Navarro Reverter, construït en 1964 i derribat en 2010.[2][11]
- Edificis de vivendes en el barri del Eixample de Valéncia.
- Escoles en el carrer Sant Águeda, en Bocairente (Valéncia), actualment Institut d'Ensenyança Secundària.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 TESIS DOCTORAL.Consultat el 10-11-2023.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6
- 492 i ss.
- ↑ PFG Universitat Politècnica de Valéncia.Consultat el 10-11-2023.
- ↑ . Consultat el 2023-11-10.
- ↑ Edifici Merín en Urbipedia
- ↑ Quaderns de Investigacióin Urbanística.Consultat el 10-11-2023.
- ↑ . Consultat el 2023-11-10.
- ↑ Biografia de Vicente Valls Abad. Artícul de José Parra Martínez–Carlos Meri Cucart.Revista Via Arquitectura Premis 2003-2004. Alacant. 2004.
- ↑ . Consultat el 2023-11-10.
- ↑ . Consultat el 2023-11-10.
- ↑ ArsLonga número 20.Consultat el 10-11-2023.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vicente Valls Gadea.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vicente Valls Gadea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.