Vicus

Atalls Vici

En l'Antiga Roma, un vicus (plural vici) era un barri o chicoteta aglomeració urbana.

Durant l'época republicana, les quatre regions de la ciutat de Roma es dividien en vici. En el I a. C., Augusto va reorganisar la ciutat en fins administratius en 14 regions, que comprenien 265 vici.^[1] Cada vicus tenia el seu propi consell de funcionaris que supervisaven els assunts locals. Estes divisions administratives s'han constatat que encara estaven en vigor a lo manco fins a mediats de el IV.^[2]

La paraula llatina vicus també s'aplicava a l'unitat administrativa més chicoteta d'una ciutat provincial en l'Imperi romà i a l'assentament provincial civil que sorgia propenc a un lloc romà oficial, com poguera ser una guarnició militar o una zona minera en operació.

Referències

↑ Paul Zoch, Ancient Rome: An Introductory History (University of Oklahoma Press, 1998), p. 233; Paul Zanker, The Power of Images in the Age of Augustus (University of Michigan Press, 1988), p. 155.
↑ Com es registra en els catàlecs regionals; Andrew Wallace-Hadrill, "Emperors and Houses in Rome," en Childhood, Class, and Kin in the Roman World (Routledge, 2001), i "Domus and insulae in Rome: Families and Housefuls," en Early Christian Families in Context: An Interdisciplinary Dialogue (Wm. B. Eerdmans, 2003).

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Vicus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Paul Zoch, Ancient Rome: An Introductory History (University of Oklahoma Press, 1998), p. 233; Paul Zanker, The Power of Images in the Age of Augustus (University of Michigan Press, 1988), p. 155.

[2] Com es registra en els catàlecs regionals; Andrew Wallace-Hadrill, "Emperors and Houses in Rome," en Childhood, Class, and Kin in the Roman World (Routledge, 2001), i "Domus and insulae in Rome: Families and Housefuls," en Early Christian Families in Context: An Interdisciplinary Dialogue (Wm. B. Eerdmans, 2003).

[1]

[2]