Anar al contingut

Vides dels dotze césares

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vides dels dotze césares

Les Vides dels dotze césares (De vita Caesarum, en llatí) és una obra escrita per Suetonio que narra les biografies dels dotze primers césares romans. És possible que s'haja publicat en l'any 121.[1]

Contingut

[editar | editar còdic]

Són biografies de dotze césares, des de Juliol César fins a Domiciano. Si be s'ha criticat l'excés d'anècdotes escabrosas, la seua ingenuïtat i l'interés que desperta la vida privada dels césares han fet que la seua obra no haja deixat mai d'interessar tant als estudiosos com al gran públic.

En cada vida escomencen en un primer apartat que aborda el història dels seus pares i els seus primers anys. El segon apartat s'ocupa dels anys de poder; el tercer, de les seues característiques personals; i el quarto, de la mort de l'emperador. Més que descriure caràcters o detallar la psicologia de cada u dels césares biografiados, Suetonio deixa que les anècdotes, tant personals com a relatives a l'eixercici del poder, tiren llum sobre els que varen anar els hòmens més poderosos del seu temps. A voltes la vida privada i el govern s'entremesclen en brutalitat, com quan en la biografia de Tiberio es conta del que va ser successor d'Augusto que «la seua crueltat no va conéixer fre ni llímits quan va saber finalment que el seu fill Druso, a qui creïa mort a conseqüència d'una malaltia provocada per la seua intemperancia, havia segut enverinat per la seua esposa Livila i per Sejano».[2]

La crítica posterior ha senyalat que Suetonio va perjudicar a aquells emperadors que no eren favorables al seu partit. A partir de les senyes d'atres historiadors es deduïx, no obstant, que no va tindre que esforçar-se molt per a conseguir-ho. Ademés, són notables les anècdotes referides a les extravagancias comeses pels césares, com en la biografia de Calígula, a on Suetonio conta que este emperador va ser creador «d'una nova espècie de banys, de manjares extraordinaris i de convits monstruosos, lavábase en essències unes voltes calentes i atres fredes; engolia perles de creixcut preu dissoltes en vinagre; feya servir als seus convidados pans i manjares condimentados en or, dient “que era necessari ser econòmic o viure com César”».[3] cal senyalar també les contínues referències a presagios, somis i auguris, tant positius com a negatius, que confirmen l'importància de la superstició en la mentalitat de Roma. Per eixemple, en la biografia de Vespasiano, diu que este «va somiar en Acaya que escomençaria per a ell i per als seus una era de prosperitat el dia en que extragueren una molga a Nerón; al matí següent, quan va entrar en la cambra d'este príncip, el mege li va mostrar una molga que acabava d'extraure-li».[4]

Suetonio descriu a voltes escenes dramàtiques com quan diu que César va reprovar al conspirador Brut, dient-li "¿també tu, fill?" (Καὶ σὺ τέκνον —kai el seu, teknon), escena que va inspirar despuix a la tragèdia de Shakespeare Juliol César.

Els dotze césares

[editar | editar còdic]

Els dotze césares, la vida dels quals es descriu en esta obra són:

  1. Juliol César
  2. Augusto
  3. Tiberio
  4. Calígula
  5. Claudio
  6. Nerón
  7. Galba
  8. Otón
  9. Vitelio
  10. Vespasiano
  11. Tito
  12. Domiciano

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Els manuscrits que s'han conservat estan tots incomplets, i en concret, a tots ells els falten els paràgrafs introductoris de la vida de Juliol César.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]