Anar al contingut

Vigna angularis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Azuki Beans.jpg
Vigna angularis (Vigna angularis)


La planta Vigna angularis, coneguda com a fesol, judeua, frijol o poroto adzuki (o azuki) i també a voltes com a fesol morat, soja roja, és una llegum cultivada en extrem orient i el Himalaya.


La seua llavor medix uns 5 mm i normalment té un color roig intens i uniforme en poques variacions, encara que rarament pot ser blanca, negra o grisa.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són herbes anuals, erectas o trenades que alcancen un tamany de 30-90 cm d'altura. Tallos angulars, esparcidamente pilosos. Estipules peltadas, lanceoladas, de 8 mm, punt d'unió allargat; foliolos ovats o romboidals-ovados, de 5-10 x 5-8 cm, esparcidamente pilosos en abdós superfícies, àpiç àmpliament triangular o subredondeado, hojuelas laterals oblicuas, sanceres o llaugerament en 3 lòbuls. Les #inflorescència en arracades axilars en 5 o 6 flors, en pedúnculs. Cáliz acampanado, de 3-4 mm. Corola groga de 15 mm. Llegums cilíndrics, de 5-8 x 0,5-0,6 cm, glabras o casi. Llavors d'un roig opac o en atres colors, oblonga, de 5-6 x 4-5 mm, truncar o subredondeada en abdós extrems. Fl. jun-jul, fr. setembre-octubre.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

Àmpliament cultivada i selvada en China [originària d'Àsia; introduït en Amèrica, Àfrica i atres llocs].

Gastronomia

[editar | editar còdic]

Pel seu sabor dolç, s'utilisen en vàries gastronomies per a la rebosteria en la forma de pasta (en japonés anko). En Malàsia s'usa en gelat, com Ais kacang. En Japó i China s'utilisen també per a germinar els "brots de soja" solament que de color roig. Com també es fa per a la varietat negra (Vigna mungo) i la groga (soja verdadera: Glycine max).

Ademés tenen menys grasses i són més fàcils de digerir que atres varietats de judeues.

Història

[editar | editar còdic]

Evidencies genètiques mostren que el azuki va ser cultivat primer en el Himalaya i despuix en China i Coreja (despuix del 1000 a. C.), per a més tarde aplegar a Japó, a on actualment és el segon llegum més popular despuix de la soja.

El seu nom occidental ve del seu nom japonés: アズキ (azuki). En Japó també s'utilisa el préstam chinenc shōzu (小豆), que significa ‘menuda llavor’ (en comparació a la soja: 大豆 [daizu], la ‘gran llavor’). És comú que en kanji s'escriga shozu pero es pronuncie /azuki/.

En China el seu nom corresponent (小豆 xiǎodòu) s'usa encara en l'agricultura i la botànica. Pero el terme més utilisat actualment és hongdou (红豆; hóngdòu) el significat del qual és ‘judeua roja’, pel seu uniforme color roig.

No obstant, en atres idiomes cal anar en conte d'utilisar "judeua roja" ya que pot dur a confusions en les judeues comunes de color roig.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Vigna angularis va ser descrita per (Willd.) Ohwi & H.Ohashi i publicat en Journal of Japanese Botany 44(1): 29. 1969.[2]

Etimologia

Vigna: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic italiano Dominico Vigna que ho va descobrir en el XVII.

angularis: epítet llatío que significa "en ànguls, angular"[3]

Varietat
Sinonímia
  • Azukia angularis (Willd.) Ohwi
  • Dolichos angularis Willd.
  • Phaseolus angularis (Willd.) W. Wight
  • Phaseolus chrysanthos Savi
  • Phaseolus mungo auct. senar L.[4]
    • Pachelima (‘fàcil de cuinar’ en sánscrito).[6]
  • Vigna angularis (Willd.) Ohwi & H. Ohwi
  1. Vigna angularis en Flora de China
  2. «Vigna angularis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de juliol de 2014.
  3. En Epítets Botànics
  4. «Vigna angularis». The Plant List. Consultat el 29 de juliol de 2014.
  5. Segons el Sanskrit-English Dictionary (1899) de Monier Monier-Williams (Sanskrit-Lexicon.Uni-Koeln.de).
  6. Segons Monier Williams (1899).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  3. Isely, D. 1990. Leguminosae (Fabaceae). 3(2): xix, 1–258. In Vasc. Fl. S.I. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  4. Pérez J., L. A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vegetació terrestre. 65–110. In J. Bo, F Álvarez & S. Santiago Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mèxic.
  5. Zamora Villalobos, N. 2010. Fabaceae. 119(5): 395–775. In B. I. Hammel, M. H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora Villalobos (eds.) Man. Pl. Costa Rica. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  6. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Fabaceae). 10: 1–642. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]